BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

He travessat el park aont se troba’l monument, y per devant lo
Schloss (palau reyal), gran, però prosaych, he pres el tranvia, cap a
Kaiser-Wilhelms-Gedächtniskirche, nova, romànica, d’una nau, creuer y
cinch campanars: dos devora l’àbside major y tres a la fatxada, el del
mitx altíssim y els del costat tenen una absidiola adossada, que formen
part de l’atri; els altres, més menuts. Devant fa tres portals amb un
pòrtich, a n-els costats també hi ha portals; grans finestrals y tot
esplèndidament decorat, segons la manera romànica. L’àbside major, en
lloch de cilíndrich, es de tres cares, amb un frontó a cada una; es d’un
gran efecte y d’estil pur romànich. No hi he pogut entrar perqu’estava
tancat. Veuré si hi entr demà. Les àbsides van coronades d’un trifori
menut, deliciós, com a la Sèu de Magúncia y a la parroquial d’Andernach.
Prench un altre tranvia, y de d’allà, per dins el grandiós Tiergarten, y
hi som anats prop d’un quart: tot arbres alts y ramuts, tot caminals y
gent que s’hi passetja y nins que hi juguen, y bicicletes y automòvils y
cotxos p’els caminals. Som sortits a Brandenburgertor. Enfil
Wilhemstrasse y he vists la partida d’edificis que hi ha: el Ministeri de
Cultes, que mira a Unter den Linden també, [107] el Palau del Príncep
Jordi, Ministeri de la Reyal Casa, Oficines Imperials de l’Interior, Oficines
del Esterior (estranger), Cancelleria de l’Imperi, Oficines de la Justícia de
l’Imperi, Ministeri de Justícia, Ministeri de l’Estat, Palau del Príncep
Leopold, Oficines del Tresor de l’Imperi, Oficines de Correus de l’Imperi,
Ministeri d’Obres Públiques. Tots aquests edificis son molt grans, però
sense caràcter monumental; son unes cases prosayques, com les altres
de la primeria del sigle XIX, com casi totes les de Madrid. —Com som a n-
el carrer de Leipzig, volt cap a la plassa del metex nom, y a mà esquerra
trop el Ministeri de la Guerra, inmens, esplèndit, en mitx de la seua
severitat. Es nou, y axí s’esplica la seua gentilesa. Arrip a la plassa de
Leipzig y no s’hi oexen de gent que va y vé, y de tranvies elèctrichs y de
sanch, y automòvils públichs y particulars, y cotxos, y bicicletes, y carros.
Si un atravesa el carrer y no bada bé’ls ulls, esposa la vida. Es una cosa
esglayadora. Es una plassa molt gran, però hi fan obra y ara per ara no
-134-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.