BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

ciutat), nova, d’estil mitx ogival mitx renaxement, però majestuós, amb
una fatxada y un pòrtich amb una partida d’estàtues; ocupa tot una illeta;
d) la Hauptkirche (esglèsia capital), protestant, nova, tota de toes, ogival,
de tres naus y cinch campanars altíssims; respira magnificència y bon
gust; es més important que Christuskirche de Magúncia. —Desitjava ferm
comprar fotografies de tot axò; he vists uberts els mostradors de les
botigues y he pensat entre mi metex: —El tenen una mica oblidat per
aquí, el precepte dominical. Pero llavò han resultat tancades totes les
botigues, encque fossen uberts els mostradors. —L’observen, el descans
dominical a Alemanya pero ¡de quina manera! No més hi ha obertes les
botigues de comestibles, just el matí.
Seguint de d’allà, he vista la casa de la Policia. Aquí a Alemanya n’hi
ha de Policia, y per axò té casa, y gran, y nova qu’es la d’assí. —Voltant
alguns carrers, me som trobat devant l’esglèsia de Sant Bonifaci, catòlica,
ogival, de tres naus sense capelles, am creuer que també fa tres naus y
una absidal, y dos campanars altíssims a la fatxada, molt adornats, y les
piràmides bogides. Entr, y anaven a comensar vespres. L’interior té les
pilastres, columnes y arcades de color rotgench tirant a morat; els panys
de paret, blanchs, y a n-els finestrals unes vidrieres precioses, noves, les
millors qu’he vistes, modernes, sobre tot les de l’àbside, en treure les
dues de la Sèu nostra, dirigides d’En Gaudí. Han comensades vespres, y
tothom cantava y bé ferm. Hi havia una traquelada de monges. —Surt
d’aquesta esglèsia y pas per devant el Gymnasium y el Realgymnasium,
molt grans tots dos, però modests; llavò trop el monument dedicat a n-
els de Nassau que moriren a la batalla de Waterloo. He vistes algunes
figures de la Mare de Deu p’els carrers, ben senceres. Som passat per
devant Correus y Telegrafs, un gran edifici nou, de bon aspecte.
Recullesch a l’estació la mica de maleta que duch y l’abrich, putx a un
tranvia, y cap a Bebrich falta gent!
Dins un instant hi som estats. Bebrich es una població ran del Rin,
deliciosa, tot cases noves y baxetes, pintoresques, carrers amples y ben
empedregats y les aceres de mosaych. No m’hi som aturat, sino que
-79-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.