BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

modernisadors. Lo que hi feren, es un desastre. Es una llàstima grossa
que la qu’es (e)jeràrquicament la primera esglèsia del mon, haja d’estar
tan lluny d’esser-ho arquitectònicament.
No he tengut temps de veure, perqu’era tancat, el notabilíssim
Museu d’antiguedats cristianes que Gregori XVI fundà dins l’adjunt Palau-
Pontifici l’any 1843. —Visit llavò el Batisteri, derrera la Basílica, aont diu
la tradició que’l papa Sant Silvestre batià l’emperador Constantí, l’any
324. Entr a l’Escala Santa, devant la Basílica, aont se conserva l’escala de
ca-Pilat per ont pujà’l Bon Jesús, y la putx, com els altres feels, de
genollons; y mos espitxam a Santa Croce in Gerusalemme, l’antiga
Basílica Sessoriana, fundada, segons la tradició, de Santa Elena, en honor
de la Vera-Creu, de la qual guarda aquesta basílica el tros més gros que’s
conex y una partida de rellíquies més, notabilíssimes. Fou reconstruida
l’any 1144, y completament modernisada, ben grollerament per
desgràcia, en temps de Benet XIV (sigle XVIII). Sortim d’assí, mos
aturam a dinar a un restaurant, aont mos tracten bé ferm; y cap a Santa
Maria la Major!, la venerabilíssima Basílica Liberiana, la més gran y la més
antiga de les 80 esglèsies de Roma dedicades a Maria Verge, fundada del
patrici Joan y el papa Liberi, modificada una mica a n-el sigle XII y en
temps dels papes Eugeni III, Nicolau IV y Gregori XI a n-el sigle XV, hi
afegiren les capelles fondes a n-els sigles XVI y XVII, y la restauraren a n-
el sigle XVIII. Es de tres naus, de cuberta plana, entexinada, de 85
metres de llarch per 18 d’ample, esplèndidament, riquíssimament
decorada.
Vista Santa Maria la Major, mos espitxam a la basílica de Sant
Clement, la més ben conservada de Roma en sa forma primitiva. Son
dues basíliques, una demunt l’altra. La de devall, l’anomena Sant Jeroni
l’any 392; la feren mal-bé am l’entrada de Rubert Guiscart a Roma l’any
1084, y dalt aquexes ruines Pasqual II construí la basílica superior, qu’ha
sufrides diferents restauracions. Fa tres naus, sense capelles, cuberta
plana, l’altar al mitx de l’àbside bax d’un baldaquí am la cadira pontifical
derrera, a n-el fondo, am fresch preciosos a les parets, y la copinya de
-444-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.