BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Octubre. DIA 17
Milà. —Gran Duomo. —Museus del palau dels Sforzes-Visconti. —
Altres museus y edificis. —L’esglèsia de Sant Ambròs. —Cap a
Verona
Milà es la capital de l’antiga Llombardia, de 490.084 habitants; la
més gran d’Itàlia fora Nàpols; la més industrial de totes les d’Itàlia,
distingint-se per les indústries de seda, llana, cotó y mobles artístichs. El
seu aspecte ho és d’una gran ciutat, pero del mitx-dia, no del nort. Es
plana, els carrers no patexen d’estrets, pero sí de mal empedregats y de
bruts. N’hi ha pochs d’asfaltats, y un dia com avuy, qu’ha ploviscat casi
tot lo dia, un troba fanch y bassiots més que no vol. Les cases se
ressenten del prosaisme de les construccions domèstiques de la segona
mitat del sigle XVIII y primera del XIX. El moviment regenerador de
l’arquitectura en les cases particulars hi es arribat molt poch, y el
modernisme no hi té gayre fites.
Segons l’itinerari que’m tench trassat, no poria dedicar a Milà més
qu’avuy. ¡Sí que’m sap greu no haver tengut més temps! Y per pitjor la
pluja m’ha aturat de veure coses que, am bon temps, hauria pogudes
veure. —¡Ventura qu’he poguda veure la Seu sense pluja[!]
Me’n hi som anat cap dret de bon matí, y la m’he tornada mirar de
prim conte; volia porer rectificar l’impressió en part desfavorable que’m
va fer ahir, y no he pogut; m’he hagut de ratificar en la primera.
El Gran Duomo està dedicat a n-el Naxement de Maria: es una de les
esglèsies més grans del mon; hi caben 40.000 persones. Fa cinch naus de
nou trasts sense capelles, creuer de tres naus am tres trasts a cada bras,
cúpula, cap de la creu de tres naus de dos trasts, àbside y nau absidal. Fa
148 metres de llarch, el creuer en té 88, la cúpula 68 d’alt, la seua fletxa
superior arriba a 108 y l’amplària de les cinch naus son 67 metres. —Tot
l’edifici es de marbre blanch, y se distingex per l’esplendidesa y
fastuosidat de l’ornamentació. —Les naus intermèdies no son gayre més
baxes que la central y les foranes sols un poch més baxes que les
-379-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.