BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

votarien diputats catòlichs y el Govern seria lo que voldrien els catòlichs;
però que no era axí, sino que la majoria dels italians s’ho diuen catòlichs,
però no hi tenen les obres. Se son enfadats el frare y aquell senyor,
demanantme si no sabia jo com s’elegexen els diputats y com se fan les
majories, essent cosa sabuda que es fan axí com volen els qui comanden.
Jo els he dit que’s fa lo que vol el Govern, allà ont el poble no pren part
en les eleccions; però que allà ont tot el poble va a les urnes y se fa valer
els seus drets, com havia succeit recentment a Catalunya am la
Solidaritat Catalana, no sortien els diputats que el Govern volia, sino els
que volia el poble; y que no hi ha cap Govern que puga lluytar amb el
poble y aufegar la voluntat d’aquest, allà ont aquest en té de voluntat...;
y que, si els catòlichs s’arribaven a convèncer d’axò, com se’n son
convençuts els d’Alemanya, allà ont verament son la majoria, se
sobreposarien a tot, y comandarien...
Aquí aquell senyor m’ha interromput dient: —Non siamo venuti qui
per discutere de politica, ma per vedere le catacombe. —Dunque vediamo
le catacombe, he jo dit, comprenent qu’era que no hi trobaven resposta a
tot axò que’ls-e deya. [355]
El frare ja tenia’ls candelins a punt, y hem presa l’escala de l’entrada
de les catacumbes, y mos som aficats dins aquell envitricollat de galeries
soterrànies, qu’obriren els cristians dels primers sigles per enterrar llurs
morts, aont se refugiaven durant les persecucions y hi celebraven els
divinals oficis, y aont agombolaren els cossos y cendres de milions de
màrtirs. Un queda astorat, ple d’un relligiós esglay, recorrent, a la llum
d’aquells candelins, tants y tants de corredors, estrets, cavats dins una
terra negrenca, grumayosa, volcànica, que s’entreforquen y
s’entrebranquen sovint, aont reyna un silenci solemníssim y una fosca
que la poren tallar a espasades. Aquí’s respira a les totes l’ayre de
persecucions y d’heroismes qu’era la vida dels primitius cristians. Ademés
d’aquestes Catacumbes de Sant Calist, n’hi ha un enfilay més. Totes
plegades ocupen 2.466.779 metres quadrats, y hi ha 876 kilometres de
corredors o galeries. No son tot berbes, no.
-442-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.