BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

colors ben apreciables. Sembla qu’axò era la primitiva esglèsia militar
p’els soldats catòlichs. Ara es una parròquia com les altres.
L’escolà me mostra un restaurant de bon de veres, y m’hi donen un
bon dinar per 85 pfennige.
Torn cap a Diakonisenhaus y vetx Thomaskirche, protestant,
moderna, en forma de creu y els caps del creuer acaben en àbside. Hi fan
obra. Hi entr: es prou gran, llisa, freda. A un costat hi ha Leibniz-
Gymnasium, nou, gran, de toes, interessant.
Pas ben a prop de Handwerkerschule (escola de traballs [122]
manuals), y amb un tranvia, ¡per amunt cap a Friedrich Wilhelms
Hospital! molt gran també y rodat de jardins; m’afich dins un carrer
estret, y me trop devant Piuskirche (esglèsia de Sant Pius), catòlica,
nova, ogival, de tres naus, amb el campanar dalt el portal, altíssim, ben
afuat. L’interior, policromat, prou gran; els pilars divisoris de les naus son
unes columnes romàniques baxes y revengudes; l’àbside es més estreta y
més baxa que la nau major, amb un baldaquí a l’altar.
Seguesch de d’allà y just derrera aquexa esglèsia en trop una de
protestant, dins una gran plassa, Auferstehungskirche (esglèsia de la
Ressurrecció), nova, ogival, de toes vermellenques amb brillantors a les
rebranques y cantons, amb tres campanars a la fatxada, el del mitx
altíssim, am frontons a les naus laterals, un per cada dau, elegantíssim
tot y gentil. La trop uberta. Hi entr. Es tota policromada, am precioses
vidrieres de colors. Les naus laterals fan una tribuna de cap a cap.
L’àbside es ben notable. Hi ha estàtues dels profetes y evangelistes. Es
protestant. L’altar es tan gran com els nostres, amb un retaule aont a
cada banda del Sant Crist hi ha pintats: Abel y Aaron, Isaac y
Melchisedec. La trona es preciosa.
Surt d’assí, y prench un tranvia, y per Landsberger-Allée, ¡cap a
Corpus Christi Kirche! Es nova, sense acabar, ogival-romànica, ampla,
venerable. ¡Una esglèsia de Corpus-Crist a Berlín! L’he volguda veure.
Torn arrera p’el metex camí, y pas p’el costat del grandiós park
Friedrichshain, tot ple d’abres d’ombra, ben espessos, tot caminals y
-153-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.