BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Me’n som anat a dinar, he acabades d’enllestir les coses y devers les
quatre agaf les maletes, prench un cotxo y cap a Lehrter Bahnhof, aont
he pres el ràpit d’Hamburg, que mos hi ha duyts am tres hores y mitja, y
hi ha 286 kilometres. Axò ja se diu fer via.
Som estat tan venturós a Hamburg, que just devora l’estació he
trobat un Hôtel-garni a punt, y m’hi som instalat ben a pler.
Setembre. DIA 3
Hamburg. —Constitució política. —Aspecte de la ciutat y edificis
principals. —El port. Grans Trasatlàntichs. —Nicolaikirche. —
Rathaus. —Joanneum. —La Biblioteca
Comensa’l dia plovent de bona manera, y plou un parell d’hores. A
les vuyt y mitja me tir a n-el carrer, y lo primer de tot amb el Bädeker
m’orient. Me trop devant Hauptbahnhof. Hamburg es una de les tres
ciutats lliures que hi ha a Alemanya, de 765.000 habitants. Per la seua
importància comercial vé derrera Londres y Nova York dins tot lo mon.
Està magníficament situada devora les diferents boques de l’Elba a la
mar, axò es, el riu s’axampla tant y es tant fondo fins a la mar, una bona
partida d’hores de llarch; y axí, estant Hamburg a moltes hores de la mar,
es port de mar. Desemboquen aquí, a l’Elba, dos altres rius, Alster y Bille.
L’Alster forma un gran llach, una mar petita, y se comunica amb l’Elba per
dos canals, y el Bille y sobre tot l’Elba fan una partida de brassos, reduits
artificialment a canals, lo qual fa que la part oriental de la ciutat n’estiga
plena y [132] sembli Venècia. La ciutat presenta un aspecte del tot
modern; els carrers son prou amples, amb aceres, molts d’ells asfaltats o
de pilons de cap, en general prou nets, però no tant com a moltes d’altres
ciutats alemanyes. Les cases més recents son elegants y denoten
empenta artística y n’hi ha de verament monumentals; les altres se
ressenten del prosaisme propi dels dos primers tersos del sigle XIX.
Governa la ciutat el Senat, compost de 18 persones, elegides del Senat
-165-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.