BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

primitius de Babilònia, am la figura de Gudea, rey primitiu de dita ciutat;
g) ratjoles babilòniques trobades a Tello amb inscripcions fins de 3000
anys a. de C.; h) ratjoles amb el segell de Nebukadnesar; i) pedres
sepulcrals amb inscripcions púniques y llatines; j) dos lleons colossals, de
Sendscherli; k) fragment d’estàtua colossal del rey Panammu del Nord
d’Assíria; l) estàtua del deu Hadad amb una inscripció en vell aramaych;
ll) pedra conmemorativa del rey arameu Rusa I; m) escultures trobades
els anys 1888-91, a Sendscherli (nort d’Assíria), pertenexents en part a
n-el segón milenari abans de Crist, consistents en forros de parets am
baxos relleus (cassa de lleons, caps de déus y animals); n) àmfora de vi y
doble esfinx com a base de columna; ñ) perles babilòniques velles y
cilindres de segellar; ny) monument de guerra del rey siriach Asarhaddon.
Pujant a n-el pis principal, trobau a l’escala reproduccions en guix de
monuments siríachs, sobre tot de Nimrud.
Pis principal: nombroses reproduccions d’Assíria, Fenícia, Sudaràbia,
de Xipre, Comanege d’Assíria, Sendscherli y Pèrsia. D’obres originals n’hi
ha a l’uf: a) tauletes de test, trobades a Al-Amārna (Egipte central), am
cartes a n-els [127] faraons Amenofis III y IV (uns 1400 anys a. de C.) de
prínceps asiàtichs, un de Jerusalem, y de vassalls egipcis; b) tauletes de
test del ters milenar a. de C. fins a l’època dels Arsàcides (documents de
negocis, registres de paraules, pla d’un palau); c) antiguedats de Palmira
(sigle III després de Crist); d) segells de Síria septentrional, de Xipre,
hebreus vells; e) sarcófachs de plom, de Jerusalem; f) bronzos
d’Armènia; g) escultures del sepulcre d’Antíoc I, de Comageme; h)
cilindres d’inscripcions babilòniques y documents de construcció de
Nabonid.
Un queda esglayat de veure tantes de notabilidats històriques
replegades de tan lluny y tan males de trobar. ¡No hu dich jo que que
tenen poca sòn y poca vessa aqueys alemanys!
Llavò vé Olympia-Museum: inclou reproduccions en guix de les
escultures que queden a Olímpia, que sortiren a llum els anys 1876-81 en
-159-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.