BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Surt de la fonda devers les sis, cap a la Sèu, per dir-hi missa. Present
els papers, y m’admeten y me dexen dir missa demunt l’altar aont se
guarda’l cos de Sant Bonifaci, dins la cripta. L’esglèsia actual es del sigle
XVIII, barroca, de tres naus, sense capelles, am cúpula, creuer, nau
absidal y l’àbside molt prolongada, aont hi ha’l chor, de cadirat d’embutits
de llenyes fortes, molt senyorívol. Els caps del creuer fan un’àbside cada
un, amb uns retaules barrochs molt moguts y arrogants y am figures
gentils, però una mica massa teatrals; sembla que ballen. A n-els trasts
de les naus laterals hi ha retaules y altars adossats, tot barroch, però
ratjant ingeni. El retaule de l’altar major fa demunt un basament molt
curvat un joch de columnes posades en hemicicle, unides amunt per un
brancatge, qu’aguanten la Mare de Deu que se’n puja a n-el cel y a
l’arcada de l’àbside hi ha la Santíssima Trinidat que la corona. Per entre
les columnes y el brancatge veuen el chor. L’interior de la Sèu es tot
blanch, tret d’algunes pintures que hi ha a les petxines de la cúpula, y les
vidrieres n’hi ha de pintades y de vidres rònechs. La cripta forma una creu
llatina, amb unes escales a n-els brassos per davallarhi, y a n-el cap de la
creu hi ha l’altar d’alabastre y el cos de Sant Bonifaci. [78] La decoració
es severa y patex una mica de freda. L’entona prou una gran vidriera
pintada qu’ocupa tot l’enfront del cap oposat a l’altar. Com som anat a dir
la missa, la Sèu era plena de gent, homos y dones, y no’m som aturat a
badocar. Hi som tornat després de berenar, y n’hi ha haguda més que
l’altra vegada. Cantaven l’ofici, y cantava tothom, dones, homos, nins y
nines: era una cosa imponent. Y ben entonats qu’anaven. Era
conmovedor. No hi ha música que’s puga posar am la que fa tot un poble
que canta. El celebrant anava també ben avengut. Acabat l’ofici, que’l
celebrant es passat, resulta qu’era ell tot sol, sense ministres, y, en lloch
del calze, duya una custodieta amb que havia donada la benedicció ab el
Santíssim a n-el poble. La gent es sortida també, tothom molt enllestit y
endiumenjat, tothom am les sabates negres ben lluentes. Els alemanys
les se tinyen cada dia, y per axò les veureu sempre am les sabates que
llambretgen. —La Sèu de part de fora es magestuosa. La fatxada fa dos
-98-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.