BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

pensat: —Puch anar a dormir un parey d’hores a una fonda. S’acosta un,
y’m convida per anar a una. Li demàn si es avinent; me diu que just allà.
Me fa pujar a un carruatge, que partex de d’allà. —Però no heu dit qu’era
just aquí?, li dich. —Sí, senyor, diu ell; tot just hi som. ¡Bon tot just es
estat! ¡A l’altre cap de Perpinyà m’han duyt! ¡Y per més burla y afronta, ja
no han tengut per ferme sopar, y he hagut d’anar a un restaurant, que
me’n han fet am quatre grapades!
Torn a la fonda, y comàn que’m cridin a la una, qu’he d’agafar el tren
de París. Diuen qu’estiga descansat, que’m cridaràn.
Me colch, y prou.
Octubre. DIA 31
Tren perdut per massa sòn. —Cap a Barcelona. —Cap a Mallorca
Me despert, mir el rellotge, son estades les cinch. ¡Quin esglay! ¡Ja
no poré esser a Barcelona d’hora, per agafar el vapor! ¡Ja no poré arribar
a Mallorca demà! ¡Som romàs com un beneit!
Me vest, aplech les maletes, surt de la cambra, y el fondista me diu
que m’han cridat, y que, veyent que no responia, han pensat: —Ja’n
prendrà un altre, de tren!
Me’n vatx corrents a l’estació a veure si encara som a temps a
compondrehu, y aclaresch que devers les onze passarà el ràpit de París,
que no més du primera, y que devers les tres poré esser a Barcelona.
¡Quin alè qu’he fet! ¡Gràcies a Deu!
Devers les sèt prench un tren que’m dexa a Portbou. Aquí tresch el
poble y din; vé el ràpit de París, m’hi afich, y devers les tres y mitja som
a Barcelona, aont vetx alguns amichs, y a les sis prench el vapor ¡cap a
Mallorca!
-470-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.