BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

el més persona de tots els cappares del protestantisme, y crech que, si
hagués dependit d’ell, si no hagués tengut Luter demunt ell l’ascendent
que hi tenia, hi hauria haguda [121] una transacció y tot se seria
compost. De totes maneres, ell no’s casà y se distingí sempre per una
relativa moderació. Però d’axò a dedicarli una esglèsia, francament, hi ha
un poch massa de distància. Aquesta esglèsia està molt ben emplaçada:
carrers amples a cada banda y una plassa devant y un passetx a derrera.
Es una mescla de romànich y ogival, forma una creu am quatre portals:
devant, a l’àbside y a cada cap de creuer; de toes vermellenques, llisa,
severa; dalt el portal major hi ha’l Bon Jesús pintat, cridant la gent.
Veynat d’aquesta esglèsia hi ha Städtkrankenhaus (hospital de la
ciutat), rodat d’arbres y tancat de barreres de ferro, molt gran y vistós, y
llavó Wöchnarinenheim (casa de parteratge), també nova y molt gran.
Prench assí un altre tramvia, y fins a Diakonissenhaus Betanian,
institució protestant de caritat, am grans jardins per tot lo redó. Prench
vora vora’l riu, vetx el port Engel-Becken, una reconada que fa’l riu,
artificial, plena de barques. Me trop devant l’esglèsia de Sant Miquel, dins
una gran plassa, rodada tota de jardí, am barreres de ferro, tancat per
tot. Es de mitjàn-sigle passat, romànica del typ italià, imitant la basílica
primitiva, am dues torres quadrades a la fatxada, una gran portada que fa
atri, am creuer y cúpula principal de tambor y tres altres cúpules a n-el
cos de la nau major, y tres àbsides a n-el cap de la creu. ¡Quina llàstima
no poderhi entrar! Vetx un gendarme y li demàn aont està l’escolà. M’ho
diu. Com ja es prop de la una y no’m cauria malament dinar, y vetx un
ròtul a una casa, que diu Restaurant, hi entr. Me surten dues jovensanes
molt estirades y provocatives, y axò ja’m fa mals averanys. Demàn si es
un Restaurant, y me diuen que sí, però just de vi y cervesa. Comprench
que no hi havia d’esser entrat, y buyt tot d’una, y ¡cap a ca l’escolà!
que’m confessa que no es gayre bona casa aquella. A un estranger li
passen aquexes coses. Entram dins l’esglèsia: està policromada
modestament, però am gust; es majestuosa, y els altars y les vidrieres de
-152-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.