BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

plogut casi tot lo dia, y puch dir [353] que no he vist casi res de Roma,
més que’ls carrers per ont som passat, arruxat de la pluja.
Prou per avuy.
Octubre. DIA 26
Sant Pau in via Ostiensi. —Les Catacumbes de Sant Calist. —Un
entrevers amb un francès y un italià sobre la política catòlica. La
Scala Santa. —Santa Creu in Gerusalemme. —Santa Maria la Major.
—Sant Clement. —El Colosseo. —Ruines del For Romà y sos
contorns
Comensà’l dia plovent. Devers les vuyt s’aclarex, y prench un
carruatge per anar a visitar les basíliques majors fora Sant Pere. Per
devant el Temple de Vesta y Santa Maria in Aventino y amb brusca fina
d’entant entant, mos n’anam a Sant Pau in via Ostiensi, comensada de
l’emperador Constantí, engrandida, tal com es avuy, dels emperadors
Valentinià II y Teodosi l’any 388, acabada en temps de l’emperador
Honori, embellida de molts de papes, y que l’any 1823 s’hi calà foch y
s’abrusà tota fora’l chor. Era la més notable de les esglèsies de Roma
plena de mosaychs y freschs antiquíssims y de mil preciosidats. Tot-d’una
del foch comensà la restauració Lleó XII, Gregori XVI l’any 1840
consagrà’l transepte (creuer), y Pius IX l’any 1854 les naus. Han fet tot
quant han sabut per posarla axí com era primer.
Ara acaben la fatxada, just axí com eren les fatxades de les
basíliques primitives, plenes de mosaychs historiats. Els grans progressos
de l’arqueologia han aturat qu’aquexa restauració fos una deturpació y
desnaturalisació de l’edifici primitiu, com ho solien esser totes les
restauracions de Roma fins fa poch.
La basílica es de cinch naus amb transepte y cuberta plana. Tira 120
metres de llarg, 60 d’ample y 23 d’alt.
-440-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.