BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Villà y a n-el Dr. Suchier, m’afich dins un tren y ¡cap a Leipzig manca
gent!
Al punt y som. Ja es tardet, sop y a jeure.
Setembre. DIA 18
Leipzig. —Empori dels llibres. —L’Universitat. —Museu de pintures.
—Altres edificis. —Rathaus. —Grassi-Museum. —Museum für
Völkerkunde. —Palmengarten
M’axech devers les quatre y mitja y arretgl feynes A les vuyt m’en
vatx a Correus y ja hi trop tots els empleyats servint qui’s present,
amables ferm. Me donen cartes y periòdichs de Mallorca, que ja feia vuyt
o nou dies que no me’n arribaven.
A les vuyt y mitja me comparex mon estimadíssim amich Rodolf
Schulze, de Köthen, que vé a Leipzig just per mostrarme les coses més de
veure; y comensam la descoberta. [197]
Leipzig pertenex a n-el reyne de Saxònia; es una de les ciutats més
grans d’Alemanya; té 495.000 ànimes. L’any 1831 en tenia 43.200; l’any
1871 ja arribava a 106.925. Es un dels principals centres del comerç
alemany y el centre caporal del comerç de llibres en tot lo mon y també el
primer centre musical d’Alemanya.
Assí hi ha el Reichsgericht (Tribunal de l’Imperi d’apellacions), una de
les Universitats més antigues y més importants d’Alemanya, y una
Handelshochschule (Alta Escola de Comerç). Està al mitx d’una planura
immensa, tot terra conradissa, vestida de verdor o de rostoll, y regada de
tres rius: Elster, Pleisse y Parthe. —Es una ciutat, encara qu’antiga,
d’aspecte modern: carrers molt amples y casi tots asfaltats, nets ferm,
bones aceres; grans plasses y molts de passeys am jardins y una partida
de parks plens d’arbres que purifiquen y sanitetjen l’atmòsfera. Les cases
se ressenten en gran part del prosaisme de les construccions urbanes dels
sigles XVIII y XIX; son més altes que a les altres ciutats qu’he vistes, fora
-246-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.