BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Endemés hi ha un gran jardí y horta per ocuparhi fent feyna els malalts
qu’estàn per la cosa, com a medi curatiu. —Devora l’entrada de la Clínica,
hi ha la casa del Professor, suntuosa y senyorívola, dins un jardí joliu.
Aquesta Clínica té cad’any, just per material científich, 6.000 marchs
(7.500 pessetes), que pot gastar el Professor axí com li sembli, sense
necessitat de consultes a Consells Superiors ni altres traves que tiren a
perdre tantes d’iniciatives.
A n-aqueixa Clínica, com a les altres, ademés del Professor, hi ha: a)
el Privatdozent, que demunt els cursos propis que dona, suplex el
Professor en malalties o ausències; b) el Metge-superior (Oberarzt), que,
bax de la direcció d’aquells, atén de prim compte a n-els malalts; c) y sis
Metges-Assistents, qu’estàn tot lo sant dia a la Clínica, estudiant a n-el
Laboratori y am los malalts, y duen una història clínica de tots, dia per
dia, per sebre eczactament la via que fan.
Es vingut Bardenwerper, y m’ha contat del servei militar obligatori, y
m’ha dit que qui se’n pot escapar, se’n escapa, y que n’hi ha que es tallen
un dit o s’afollen d’altra manera per fogirne, però que si’ls hi troben, els-e
castiguen fort. Ha dit que la vida del soldat es massa fexuga, y que’ls
primetxols y ruechs no la poren suportar. [26]
Juliol. Dia 23
Seguex la tasca. — Sopam a ca’l Dr. Suchier
Cosa rara: avuy el cel està clar y veuen el sol devers les cinch.
Vatx a sentir el Dr. Suchier a la Universitat: comenta una cansó de’n
Folquet de Marsella, trovador del sigle XII.
Vé Niepage, y pegam un’altra estreta, jo a l’alemany y ell a n-el
mallorquí.
Estudiy la Guia dels Ferro-carrils alemanys, molt envitricollada, per
porer-hi navegar segur.
-33-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.