BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Me dedich avuy a n-els museus que no havia poguts veure. Es de
correguda, perque n’hi ha un enfilall. Pech tot d’una a [125]
Hohenzollern-Museum, qu’està dins el magnífich Palau de Monbijou,
devora’l Kaiser-Friedrich-Museum. El Palau (Schloss) es del sigle XVIII; el
Museu s’hi troba desde l’any 1877, y es un notabilíssim aplech de
recordanses y penyores dels prínceps de la dinastia dels Hohenzollern,
senyors de Prússia, comensant p’el primer que fou Gran Elector de
l’Imperi (1620-88). Fa coranta dues sales, totes plenes d’objectes
qu’usaven aquells Prínceps, col leccions artístiques y científiques que
replegaren y monuments històrichs que posseien. Es una cosa de veure
ferm.
Les sales 1-3 son de coses de l’Emperador actual; la 4, de son pare y
sa mare; les 5-8 de l’avi; les 9 y 10, de l’emperatriu Augusta (1811-90);
la 11, de Frederic Guillem IV (1795-1861); la 12, de la reyna Elisabet
(1801-13); la 13, de Frederic Guillem III (1770-1840); les 14-17, de la
reyna Lluïsa (1776-1810); la 18 es tancada; la 19, de Frederic Guillem II
(1744-97); la 20, de la reyna Frederica Lluïsa (1731-1805); les 21-29, de
Frederic II el Gran (1712-82); la 27 es la galeria vermella aont hi ha’ls
busts dels Hohenzollern y per les parets objectes de Xina y armes
prussianes; la 28, de la reyna Sofia Dorotea (1687-1757); la 29, es
tancada; la 30, anomenada Gedächtnishalle, inclou diferents estàtues de
personatges de la Dinastia: la 31 y 32 son tancades; la 33, la Galeria
verda, plena de busts de generals y homes d’Estat, Mestres, 22 vistes de
Berlín antich, una col lecció de vidres, aont hi ha vidre-rubí de Kunckel; la
sala 34, tota plena de gravats de Frederic II y la reyna Lluïsa; la 35, de
Frederic Guillem I (1688-1740); les 36-88, del rey Frederic I (1657-
1713); la 29, del Gran Príncep Elector (1620-88); la 41 del Príncep
Elector; y la 42, anomenada gran-sala, plena igualment de preciosidats
artístiques de diferents Hohenzollern.
Es una gran pensada aquest museu, perque fa veure lo que son
estats sempre aquesta gent reyal, una gent molt desxondida, amants de
-157-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.