BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

l’estranger) dels temps actuals: wagons, buchs, carros, saques, bosses,
caxons, carteres de correus d’Anglaterra, de França, d’Àustria, de Suïssa,
d’Itàlia, de Turquia, de Rússia, de Xina, del Japó, de Nord-Amèrica. Hi ha
model los y mostres de tot axò. D’Espanya no hi he pogut afinar res.
Comensa assí la secció de Telegrafs, els primitius, òptichs y després
elèctrichs, am màquines de tots els sistemes, comensant p’els mes
primitius.
Pis segon. Pujau a n-aquest, y vos trobau totes les sales plenes de la
secció telegràfica telefònica: tots els sistemes de cables de terra y de
mar, totes les maneres de colocarlos, am tots llurs adherents; mostres
dels desperfectes que hi causen els llamps. La secció telefònica es
copiosíssima. Hi ha les màquines múltiples conmutadores
(Vielfachumschalter), una de 6.000 conduccions (leitungen); llavò hi ha
aparats de Rohrpost (correu per dins canonades, per ont corren les cartes
com a llampechs per via de l’ayre comprimit), fonografs, Rays-Röntgen
(Röntgestrahlen) y telegrafia sense fils.
Despres dins la sala-Arxiu hi ha una col lecció de mapes, desde’ls
més antichs, y gravats dels sigles XVI, XVII y XVIII.
Som romàs esglayat de tot axò y de la gran empenta del poble
alemany qu’axò suposa.
Surt d’assí, putx a un tramvia y pech a n-el cap nort del llarguíssim
carrer Friedrichstrasse. Passant per devant Friedrich-Gymnasium, enfilam
el carrer Oranien, y devall, y vetx la Johanniskirche, protestant, y més
avall Postfuhramt (oficines de direcció postal), edifici nou y ben gran y
bell, y més enllà Nova Sinagoga, estil oriental, brillant, y llavò el grandiós
edifici Paket-Post (correu de paquets postals). Prench el carrer d’Artilleria,
y a man dreta trop la Reyal Klínica y a mà esquerra la Clínica per dones,
abdues clíniques noves, de toes, grans, gentils. —No gayre lluny d’assí hi
ha les Clíniques Quirúrgica, d’ulls, d’orelles y Policlínica per medicina
interna. Através el pont Ebert y pas per devant el grandiós corter Kaiser-
Alexander-Garde-Greu-Regiment, edifici barroch. Mir si vetx cap
-146-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.