BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

eunesca, y axó fa que no necessiten esglèsies grans; y si en tenen cap,
es anterior a n-el protestantisme.
Se fa hora de partir, m’afich dins el tren, y cap a Dresden! aont som
arribats a les deu y busques; trop una bona fonda, y ¡a sopar y a jeure!
Setembre. DIA 20
Dresden. —Les primeres pases. —Museu Històrich. —Galeria
d’armes mitj-evals. —Gran col lecció de porcellanes. —Zwinger:
Museus que inclou. —Museu a Grosser Garten. —Altres edificis
Arretgl feynes dematinet, y a les nou emprench la descuberta.
Dresden està ran del riu Elba; es la capital del reyne de Saxònia y un
empori de l’art. Té 502.000 habitants. M’han dit que no més n’hi ha de
catòlichs un tres per cent. A n-el sigle XVIII la Familia Reyal se convertí,
però la gent seguí y seguex essent protestant.
Es verament una ciutat règia: carrers amples, netíssims, la major
part asfaltats, els altres ben empedregats; les cases, casi totes
modernes; les de cincuant’anys enrera, molt prosayques; les noves, més
presentadores; n’hi ha una partida de monumentals. Moltes plasses y
passeys am jardins y monuments al mitx. Casi a n-el punt més cèntrich hi
ha l’admirable Grosser Garten, que hu és ben gros; té més d’un kilometre
d’ample y un parell de llarch, ple d’arbres ben alts y de gran ramal, y
caminals y banchs per seure y un parell d’estanchs grandiosos. El riu,
qu’atravessa la ciutat y passa prou ample, l’embellex molt.
Prench p’el carrer de Praga, y pech a n-el monument de Bismarck,
un’estàtua de bronzo, colossal, dalt un socle de granit amb una partida
més d’estàtues; y cap a Kunstgewerbe-Museum! El trop, y el ròtul diu
que, no sols hi ha’l museu, sinó la Kunstgewerbeschule (escola
d’indústries artístiques). M’acost a n-el portal, y surt un’al lota y me diu
que’l museu y l’escola els han passats a un altre edifici, pero que’l museu
no es pot veure perque encara no està instalat. ¡Quina llàstima! Es un
-254-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.