BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

axa del palau, aont habitaven propiament els Duxs y qu’ara es Museu
Arqueològich, ben notable. Hi ha balquena d’estàtues y altres escultures
de marbre, gregues y romanes, procedents de les exides y espedicions
guerreres dels venecians durant l’edat-mitja, qu’es veu qu’eren afectats
de fer casa santa d’axò per embellir llur ciutat. Hi ha ademés: a) la
célebre carta del mon, de navegar, de Fra Mauro (1457-59); b) una
col lecció de bronzos del Renaxement; c) algunes estàtues gregues,
anteriors a l’era cristiana. —Devall aquexes cambres, hi ha les antigues
presons de la República, sense gens de claror del dia y que hi havia de fer
un estar horrible. Part-demunt les grans sales qu’hem descrites, se troben
[324] les altres famoses presons, anomenades Piombi, axò es, els porxos
devall les teulades, que son de plom. —Dins el pati hi ha dos grandiosos
colls de pou, de bronzo, d’estil Renaxement, molt notables.
Amb axò s’es fet hora d’anar a dinar, y me’n hi som anat a un
restaurant d’allà devora, y després a veure Sant Marc per dedicarhi tot el
cap vespre.
Lo primer de tot, queda un meravellat com se troba dins la plassa de
Sant Marc amb l’escelsa basílica devant y voltat de les tres ales
esplèndides de la plassa magnífica, de 175 metres de llarch y 82 d’ample
a un cap y 56 a l’altre, forrat el trispol de marbre y rodada dels
grandiosos edificis Procuratie Vecchie, Procuratie Nuova y Nuova Fabrica,
tots de cap a cap amb un pòrtich abax y els pisos tot ordes de columnes
amb llurs respectius entaulaments. Aquesta plassa es el centre de la vida
de Venècia. Sempre hi ha grans estols de gent y uns esbarts grossos de
coloms, que tresquen d’assí y d’allà, y la gent los dona menjar y los
agafen y afalaguen, però les tornen amollar; negú se’n du cap. Dins
aquesta plassa, devora Sant Marc, hi havia el famós Campanile, que fa un
parell d’anys que va caure y ara el tornen fer just com era abans.
Ficsemmos en la Basílica, dedicada a Sant Marc, patró de la ciutat,
els ossos del qual dugueren d’Alexandria els venecians l’any 829, y li
comensaren aquesta esglèsia, que, després del foch de la ciutat de l’any
976, la referen, y a mitjàn sigle XI li donaren el caràcter bizantinench
-404-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.