BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

de correus, y allà veys senyores y senyors qu’entre plat y plat escriuen
tarjetes y després les tiren a n-el correu. Afin una galeria descendent; hi
devall un bon tros, hi ha, d’entant entant, forats per mirar dins el fondal,
y arriba aquella galeria fins a n-el fondal metex p’els qui volen anar per
dalt la neu, y hi ha unes retxes senyades qu’indiquen els punts [292]
qu’es poren trescar sense perill. Se fa hora de partir, y ¡per avall s’es dit!
Aquest penyalar per dins el qual mos som fets tan amunt, no es la
Jungfrau pròpiament dita, sinó un de sos contreforts, l’Eiger, de 3.975
metres. Hi ha en projecte una continuació d’aquest tranvia elèctrich, molt
més atrevida encara: tot d’una a la Jungfraujoch (3.396 metres) y llavó a
la Jungfrau metexa fins a 4.075; y, en esser aquí, obriràn un forat cap
amunt de 91 metres, per sortir amb un ascensor a la cuculla de la
muntanya a 4.161 metres. Serà ferest! Y la faràn! Ja hu crech! Un poch
saladet serà pujarhi, pero ¡vaja sí n’hi pujarà de gent! Serà una gran
tentació.
Com som estats a Kleinscheidegg, hem pres l’altre tren de cremallera
per avall per avall fins a Grindelwald, una vila delitosíssima, de 3.343
habitants, a 1.057 metres amb una partida de fondes, tancades ja casi
totes fins a l’estiu de l’any qui vé. Seguint sempre per avall y per avall,
per dins comallars y fondals de vegetació lucsuriant, som arribats que ja
feya fosca a Interlaken. Deu ha compost que hi hagués un vaporet
estraordinari cap a Brienz, a l’altra cap del llach d’aquest nom, m’hi afich,
y a Brienz prench el tren cap a Meiringen, per demà porer partir
dematinet cap a Lucerna. Arribam a Meiringen devers les vuyt, y ¡cap a
una fonda![,] a una de tantes com n’hi ha aquí, totes de primera, però
ara buydes. Axò m’allibera d’haver de pagar la carestia. Per dos franchs y
mitx tench una cambra que d’estiu me’n costaria sis o set o vuyt.
Y prou per avuy.
-365-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.