BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

sucessors seus, y a l’altra banda l’emperatriu Teodora am la seua cort.
Les voltes del trast de devant fan uns grans brancatges y gregues, y a n-
els costats, part-demunt les tres arcadetes, hi ha altres sants; tot axó
demunt camp d’or. —L’altar està a n-aquest trast; es tot [336]
d’alabastre; la taula esta dalt un dau de marbre, y a n-els caps
columnetes. El chor esta derrera, y a n-el fondo la cadira del Bisbe. Les
parets de la nau inferior son despullades y a bocins pintades al fresch, de
temps antich. El pis de l’esglèsia era un metre més avall, y l’han fet a
poch poch més amunt. —L’edifici es de toes y a defora fa uns arbotants
que s’estenen en forma de ventall y van a morir amb escunsa dins la
terra. Resulta molt pintoresch.
Just derrera Sant Vidal hi ha el Sepulcre de Gal la Placídia, del sigle
V, que’s una meravella de bon-de-veres, molt menut: fa una creu de
brassos curts, de toes; dedins els baxos son tots de marbres: pero de
partiment de voltes en amunt, tot es de mosaych, pero ¡quin mosaych! A
la cúpula hi ha la creu dins una garlanda y entorn els símbols dels
Evangelistes; a n-els quatre brassos hi ha el Bon Jesús sense barba y els
dotze Apòstols, Sant Llorenç am les grelles y el tresor de l’Esglèsia ubert,
y el Bon Pastor rodat d’anyells. Tot axò enquadrat per cenefes y
garlandes de flors y fullatges, d’un dibux correctíssim y d’una energia y
fres[c]ura de color, qu’esglayen. A l’enfront y a cada costat hi ha tres
grans sarcofachs am les cendres de Gal la Placídia y els emperadors
Honori y Constanci III. A cada cap dels brassos de la creu hi ha un
finestró amb pedra de llum.
Sortim d’aquí, y, com ja es tardet, entram dins una fonda modesta,
aont mos donen un dinar molt bo y de poch cost.
Y seguim endevant la descuberta. Entram a l’esglèsia del Sant
Esperit, la basílica que feu fer Teodoric p’el bisbe arrià que hi havia aquí.
Es un’esglèsia de tres naus, de vuyt trasts, de columnes de capitell romà
y l’imposta bizantina. Els recons entre y entre de les arcades y una zona
de rol los més amunt, presenten busts de sants, tot de mosaych; més
amunt fa una faxa blanca amb finestralets. El paladar es pla, entexinat
-419-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.