BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

No l’hem vist per falta de temps. [45]
Li hem estret cap a n-el famós castell de Wartburg, demunt un turó
molt aguyonat, a 410 metres del llivell de la mar; antiga residència dels
Landgrafen (Comtes) de Hessen Thüringen, avuy del Gran Ducat de
Weimar, fundat devers l’any 1070, un dels monuments de l’arquitectura
profana mitx-eval més notables d’Alemanya, restaurat molt
avengudament el sigle passat.
És famós per tres conceptes: 1r, l’any 1207 hi hagué el célebre
certamen dels Minnesänger (cantadors d’amor o trovadors), per motiu de
que’ls comtes aquells eren grans protectors dels poetes. 2n, va viure aquí
llarch temps Santa Elisabet d’Hongria, casada amb el comte Lluís IV de
Hessen Thüringen, senyor d’assí. Y 3r, Luter hi estigué prop d’un any
amagat, després de la dieta de Worms de l’any 1521, quant se publicà’l
ban de l’Imperi contra ell, y l’Elector de Sachsen, gran protector seu, el
tengué amagat aquí, vestit de cavaller, com a Junker-Georg (senyoret
Jordi), y aont traballà de casta forta, traduint el Nou Testament y
escrivint una partida de coses flametjants a favor de la seua causa, que
va sebre sostenir, consolidar y dirigir, desgraciadament amb una destresa
espantosa.
Dexam la ciutat, passam per devant una partida de vil les precioses;
tot son abres plens de tòria y prats verdosíssims; els caminoys son molt
dolsos; per tot hi ha ròtuls que donen la direcció y diuen si el camí que vé
es aspre o dols. A mitjàn camí hi ha l’estació dels ases: n’hi ha trenta o
quaranta, ensellats magníficament; en prenim un perhom, y per amunt.
Al punt hi som. Hi ha un restaurant p’els qui volen dinar, un’estació de
correus y telegrafs. P’el camí y así dalt hi ha iluminació elèctrica. Tot
aquest turó y els veynats es un bosch espès de fays y altres abres per
l’estil; es una meravella de vegetació y frondositat. Esperam torn per
entrar al castell. Tanta es la gentada que hi va a veure’l. Aviat sentim una
campana. Comparexem, prenim l’entrada y pujam. Passam el pont
llevadís que guarden quatre soldats. El Dr. Schädel fuma, y li fan tirar el
xigarret. El portal d’entrada es ample y bax; amb unes portes de fusta
-58-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.