BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Professors extraordinaris. Son y entren com els Ordinaris, pero
cobren més poch. —Aquests també prenen part devegades en els
eczàmens.
Privatdozent. Per entrar-hi: a) han d’esser doctors; b) presentar [35]
un traball original sobre un punt no tractat ni escorcollat; c) fer una
conferència parlada devant la Facultat; d) sostenir un col loqui sobre un
punt. Si es elegit, reb la venia-legendi (Privatdozent). Aquest pot donar
llavò els cursos o llissons que vol, y valen lo metex que les dels Ordinaris.
De totes les assignatures hi ha un professor ordinari y un o dos
Privatdozents. Els estudiants se matriculen amb aquests o amb aquells, a
llur arbitre. L’Estat no paga els Privatdozents; no tenen més sou que la
tassa (matrícula) dels estudiants. Ells solen esser els proposats per la
Facultat a n-el Ministre per cubrir les vacants de Professors Ordinaris.
D’aquí resulta que Privatdozents només ho poren esser la gent rica,
perque s’han de passar una partida d’anys sense cobrar casi res, fins que
passen a Professors Ordinaris. A n-el parèxer, l’Estat les hauria de donar
qualque cosa.
Axò, no obstant, té les seues ventatges. Els Privatdozents, per sortir
de tal estat precari, fan el cap ben viu y malavetjen cridar l’atenció
publicant obres sòlides y donant cursos interessants. De manera qu’els
professors ordinaris han d’anar molt alerta que’l Privatdozent qu’esplica la
metexa rama científica no cridi més l’atenció qu’ell, y que’ls estudiants el
deixin totsol y se’n vajen a la càtedra d’aquell, lo qual seria una deshonra
per l’Ordinari. De manera que’ls catedràtichs alemanys viuen bax d’una
emulació perpètua; ni’ls Ordinaris ni’ls Privatdozents poden badar may, si
volen romandre a llur lloch.
Lectors: ensenyen llengues modernes: francès, inglès, (a cada
Universitat). A Berlín n’hi ha per casi totes les llengues. No n’hi ha p’el
castellà ni català ni portuguès. De castellà n’hi ha un a n-el seminari de
llengues orientals.
Els estudiants poden mudar d’Universitat a cada semestre; no tenen
cap eczamen fins en haver acabat. Reben el grau de Doctor, presentant
-45-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.