BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

una trentena de sales de pintures: paisatge, retrats, pintura històrica,
pintura relligiosa del sigle XV y XVI, representades les escoles principals;
i) y una col lecció de mamífers, aucells y reptils, insectes y marischs, molt
nombrosa, tot ben instalat amb el seu billet esplicatori cada objecte.
També hi ha un aplech de vestits-de-fort, ben notables alguns. N’hi ha un
d’un al lot de deu a dotze anys; fa rialles.
Aquest museu es un nou cas de la vitalidat d’Alemanya. Com som
estat a n-el portal que sortia, m’he trobat amb una ruxada d’aygo feresta.
Ja feya dies que no havia vist ploure. S’es espassat, y cap a l’hostal a
dinar.
Moltes altres coses hi ha a Hannover que no he pogudes veure per
falta de temps, per eczemple: a) Una partida d’esglèsies, [181] velles y
noves; b) L’Esposició Industrial (Gewerbeaustellung), qu’estava tancada
com hi vatx anar; c) L’Institut de Cavalleria Militar, modern; d)
Tierärztliche Hochschule (Alta Escola de Menescals); es segur qu’es un
casal grandiós, si hem de judicar per lo que son les altres Altes Escoles;
e) Vaterländisches Museum (Museu Patriòtich); està a la casa dels artistes
de la ciutat (Kunstlerhaus), y hi ha mostres d’oficines antigues; uniforms
d’empleyats d’altre temps; una potecaria y una casa de conrador d’aquest
país, antigues; uniforms militars d’aquí del sigle XIX; condecoracions
hannoverianes; vistes de la ciutat, documents, monedes, etc.; f) La
Galeria de Retrats, g) Familiënmuseum (Museu de famílies); h) El Jardí
Zoologich; i) Diferents hospitals, jardins y parks. Al mitx de plasses y
jardins hi ha estàtues de sabis y altres homes célebres. No hi falta’l
monument de la guerra de 1870, y ara enllestexen la columna de
Bismarck.
He dinat, s’es fet hora de partir; aquell senyor del capell no ha
comparegut, y jo amb el seu he feta la meua via, me som aficat dins el
tren y cap a Hildesheim, aont som arribat devers les quatre y mitja.
ciutat!
Dex l’equipatge a la fonda, prench un tranvia, y ¡cap a veure la
-226-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.