BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

jueu, que a-les-hores pot aprendre la seua, com també’ls cristians dels
ritus orientals la llur.
Avuy s’es mort el célebre mestre de música, Dr. Joachim, jueu
convertit al protestantisme, Rector de l’Universitat Musical. Avuy li fan
l’enterro. D. Miquel me convida a anarhi. No n’he vist cap d’enterro
protestant, y mos n’hi anam. Prenim un tranvia, y venguen carrers y
carrers! Hem hagut de mester més de mitj’hora de tranvia, volant. Hem
trobats una partida de carrers que’ls han fet des que D. Miquel no n’era
passat, qüestió d’un parell d’anys. Es una cosa esglayadora lo que crex
Berlín. A la fi arribam a n-el cementeri. Hi havia molta de gent. Entram, y
feien un enterro d’un altre. Duyen sis o set homos el baul, y l’han amollat
amb unes grans troques blanques dins el clot. Presidia el Pastor, vestit
amb una espècie de toga negra y un bonet pla, negre també; ha espositat
breument un psalm, ha dit ell el Pare-nostre, fort, ha allargat el bras y
estesa la mà cap a la família del mort y ha feta la senyal de la creu cap a
n-aquella, y ha preses unes quantes grapades de terra de dins dos plats
que tenia devora, y les ha tirades demunt el baul; els parents han fet lo
metex y se’n son anats amb el Pastor; els fossers han fet la resta. Ha
seguit comparexent gentada per l’enterro de Joachim; y al punt es arribat
el baul amb tot l’acompanyament, compost de sis o set banderes tres de
Lligues d’Estudiants (Verbindungen), vestits amb polaynes, calsons
blanchs, levita galonada, am banda y cinturó y espasa y uns grans capells
d’ala tombada, amb plomatges pomposos (un vestit molt pintoresch) y
llavò els amichs del mort y la seua família just derrera’l baul, presidida
p’el Pastor, tots caminant sense badar boca. Aquest Joaquim era un jueu,
que’s feu protestant, essent padrins a n-el baptisme els derrers reys
d’Hannover. Era aquí molt apreciat. Ha comparegut tot el mon musical de
Berlín. Una banda militar tocava una marxa fúnebre de lo millor;
semblava un orgue. Arriben a n-el clot aont s’ha de fer l’enterro; hi
amollen el baul; el Pastor pren la paraula [84] y fa un discurs esposant un
psalm y referintse a la vida del mort. No l’entenen d’allà ont som
nosaltres. Llavò’l pastor tira la grapada de terra demunt el baul, y els
-105-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.