BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Dins una capella d’aquestes hi ha bocins del vell cadirat del chor, molt
obratjats, y dins un’altra, unes fonts de batisme, de bronzo, romàniques,
sostengudes per quatre figures humanes cabalgant quatre lleons; es del
sigle XII. L’orgue ocupa l’antich chor de ponent, molt alt, amb una
baranda d’un fris compost de figures de sants de mitx tamany natural,
demunt represes y devall dosserets, ben gentils. Hi ha a n-aquest chor
baxos relleus y figures antigues y la claraboya té vidriera pintada
preciosa. Les voltes dels dos daus que fa, estàn esplèndidament
policromades, de mosaych, m’ha semblat. Era molt fosch y no hu porien
distingir. —Els brassos del creuer fan dos daus, amb finestrals y vidrieres
de colors, esplèndides, y a la banda de l’àbside tenen una tribuna
correguda, ogival. A les parets hi ha adossats alguns sepulcres,
platereschs, molt ayrosos. La cúpula està condamnada. No’s conex que
n’hi haja. L’àbside es plana, fa dos daus, am finestrals a cada banda y a
n-el fondo n’hi ha tres, el del mitx més alt. Aquests finestrals estàn molt
amunt y abax fa unes arcades figurades, am pintures a les del fondo.
L’antich chor ocupava tot aquest espay y el dau central del creuer, molt
més alt que la resta, y hi pugen per unes escales. Avuy axò es ple de
banchs, y l’altar es molt despuyat: fa un retaulet sense cap figura: al mitx
una creu gravada y a cada banda versets de la Biblia. La trona està a
mitjàn lloch de la nau major; es barroca, del sigle XVII. Les voltes de
l’àbside estàn decorades de mosaych y les quatre arcades del dau central
del creuer. Lo demés està modestament policromat, axò es, parets y
voltes. Aquesta esglèsia plora; anyora la majestat del culte catòlich per la
qual fou feta, comensada l’any 1044, per l’arquebisbe Bezelí, y acabada
probablement del sigle XII: els primers vint anys del sigle XVI feren les
voltes del costat nort, qu’avuy té. Les dues criptes estàn destinades a
magatzems de coses inútils, desgraciadament. Dins una cambra inferior
del costat sur de l’àbside se guarden una partida d’ossaments dins caxes,
y s’alsa a n-aquexa banda un claustre ogival del sigle XIV, que no més
se’n conserva un bocí. Ocupa bona part del seu siti, un edifici, ogival,
modern, de mal gust, destinat a esposició anti-alcoolista. El Museu-
-178-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.