Propuestas y experiencias educativas para mejorar la convivencia

Acceptant com a fonament el fet que el conflicte és consubstancial a les relacions
humanes (Cascón, 2000) i que no és possible ignorar les repercussions que provoca en la
nostra labor educativa, un grup de professors del centre vam decidir portar a terme una tasca
de reflexió i d’actuació que ens permetrà iniciar la posada en pràctica d’una cosa tan
necessària com infreqüent: establir acords d’actuació davant els conflictes al nostre centre.
Tots sabem que un dels problemes amb què solem trobar-nos alumnes i professors és
la concurrència de missatges contradictoris que produeixen la creació de paradoxes, de mode
que, en ocasions, no és posible actuar sense contravenir les normes o les consideracions dels
uns i dels altres. El missatge o el model de comportament d’un professor és immediatament
posat en dubte pel següent; allò que un professor tolera és inadmissible per al que va fer la
classe anterior: encara que tots sabem que hem de complir normes determinades, tots tolerem
el seu incompliment. En altres paraules, si volem ensenyar patrons de conducta basats en el
respecte i en la responsabilitat, potser siguem el col·lectiu d’adults i d’educadors els qui, en
primer lloc, hem de donar mostres que som capaços d’arribar a acords d’actuació consensuats
i de fer-los complir, encara que no sempre responguen a les nostres posicions personals.
Una vegada transcorregudes les primeres setmanes del curs, les persones que integrem
el grup de treball vam tractar d’establir les bases per a una actuació coordinada tant en la
identificació com en el diagnòstic dels conflictes, amb l’objectiu de disminuir els conflictes
produïts per aquests missatges contradictoris.
En aquest sentit, consideràvem fonamental analitzar quines són les pràctiques docents
que afavoreixen els conflictes i quines, per contra, contribueixen a abordar-los de manera
positiva i educativa. Ens pareixia imprescindible diferenciar les situacions de conflicte que
afecten les normes generals del centre o, altrament dit, la falta de rigor en el compliment de
les normes (guàrdies, retards, sorolls en els corredors, brutedat i desordre) i les que tenen lloc
a les aules.
Així mateix vam considerar important distingir els conflictes que es produeixen per
conductes agressives i/o desafiament dels conflictes que presumiblement es produeixen per
dificultats d’aprenentatge, absència de rendiment o desmotivació; en alguns casos hem de
ponderar fins a quin punt les mancances acadèmiques determinen conductes inadequades
entre els alumnes.
Després de debatre algunes de les qüestions conflictives més comunes, vam concloure
que quasi sempre pot identificar-se algun incompliment de les normes de convivència, que,
encara que són molt clares en teoria, no sempre serveixen per a facilitar el benestar dels
membres de la comunitat escolar.
En un conflicte sempre intervenen més d’una persona i, per tant, convé analitzar les
actuacions d’ambdues i no sols la de la que ha comés la infracció disciplinària.
El grup va considerar com acord molt saludable l’actuació preventiva, és a dir, posar
en pràctica actuacions abans que el conflicte no entràs en la seua fase aguda, o de crisi. Les
diferents sessions de treball es van dedicar llavors a preparar una doble via d’actuació: per una
banda, intervenir en casos concrets que ja demanaven mesures urgents i, per altra banda,
preparar el model d’intervenció per al pròxim curs, tenint en compte els encerts i els errors de
l’experimentació en el transcurs d’aquest treball de reflexió en grup.
286