Informe I - Síndic de Greuges

Ens vam assabentar, a través de les notícies aparegudes en diversos mitjans de
comunicació –diari Las Provincias de 23 de novembre de 2004– que els veïns del barri
L'Esperança- Mare de Déu dels Desemparats criticaven el retard de l'Institut Valencià
de l'Habitatge a escometre la reparació dels nombrosos habitatges afectats per
aluminosi.
Segons sembla, “fa dotze anys que es van fer les primeres cales en els habitatges i
encara no se n'ha reformat cap”.
L'art. 3 del Decret 61/1987, d’11 de maig, pel qual es constituïx l'Institut Valencià de
l'Habitatge, disposa que el seu objecte social serà la rehabilitació i promoció
d'habitatges de protecció oficial, així com de totes les activitats complementàries,
accessòries i auxiliars que siguen necessàries per a la seua realització.
Amb la finalitat de conéixer les raons que impossibiliten la prompta reparació dels
habitatges afectats per l’aluminosi, vam considerar oportú iniciar una investigació
d'ofici i vam sol·licitar informació a la Conselleria de Territori i Habitatge per conéixer
les actuacions realitzades o projectades per l’IVHSA per impulsar la rehabilitació ràpida
dels habitatges afectats, una investigació que en la data de tancament del present
Informe no ha conclòs.
Queixa iniciada d'ofici núm. 72/2004 (expedient núm. 042082) sobre els
abocaments d'aigües fecals a la mar en la zona costanera entre els termes
municipals de Benidorm i l’Alfàs del Pi (data d'incoació: 02.12.04).
Es va tenir coneixement, a través de la documentació aportada per l'adjunta primera del
Síndic de Greuges que, segons sembla, s'estava produint un important abocament
d'aigües fecals a la mar en la zona costanera situada entre els termes municipals de
Benidorm i l’Alfàs del Pi, aproximadament a l'altura de la depuradora que existix a la
Serra Gelada, abocament apreciable només des de la mar.
Tant la Conselleria de Territori i Habitatge (arts. 31.9, 32.6 i 38.1 de l'Estatut
d'Autonomia) com els ajuntaments de Benidorm i l'Alfàs del Pi [arts. 25.2, apartats f) i
h), de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local] ostenten
competències en matèria de salut ambiental i d’activitats industrials susceptibles de
generar molèsties insalubres i nocives (Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i
Llei 3/1989, de la Generalitat Valenciana, d'activitats qualificades).
Així mateix, pel fet que els abocaments s'estaven realitzant, segons sembla, en zona de
domini públic maritimoterrestre, la Direcció Provincial de Costes, depenent del
Ministeri de Medi Ambient, també ostentaria competències en esta matèria.
L'art. 45 de la Constitució reconeix el dret de tots els ciutadans a gaudir d'un medi
ambient adequat per al desenvolupament de la persona i establix el correlatiu deure de
conservar-lo i encomana les administracions públiques la funció de vetlar per l'ús
racional dels recursos naturals amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i
defensar i restaurar el medi ambient.
108