Informe I - Síndic de Greuges

caràcter educatiu de les mesures de protecció de menors a què es referix l'art. 2 de la
Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor i a les polítiques
integrals que han de presidir l'actuació de les administracions publiques. A més, es
postulava la realització de concerts plurianuals en el sector de l'acolliment familiar.
La Conselleria de Benestar Social, a instàncies nostres, va emetre un extens informe
sobre l'objecte de la queixa. Se’n deduïa que, en efecte, la captació, capacitació i
determinació de la idoneïtat de les famílies acollidores es duia a terme per tècnics que
depenen de la Conselleria, ja que el seguiment ha estat dut a terme tant per associacions
com les integrades en APIME, com per la xarxa de serveis socials municipals.
Amb caràcter apriorístic, el fet d'organitzar l'atenció als menors en la forma descrita no
ha de ser necessàriament contrari al caràcter educatiu de les mesures de protecció o al
caràcter integral de les polítiques de les administracions públiques. Integral no és
sinònim d'únic, sinó de global o ple, de manera que l'Administració pot garantir
l'atenció integral (art. 2 de la Llei Orgànica 1/1996: “Les administracions públiques
hauran de tenir en compte les necessitats del menor en exercir les seues competències,
especialment en matèria de control sobre productes alimentaris, consum, habitatge,
educació, sanitat, cultura, esport, espectacles, mitjans de comunicació, transports i
espais lliures en les ciutats”) utilitzant un sol mitjà o diversos. La majoria de les accions
administratives esmentades entre parèntesis són dutes a terme per administracions
diferents de les socials.
Garantir l'atenció integral als menors en acolliment familiar a través de diversos
operadors està generalment admés (respecte d'això pot veure's l'Informe especial del
Defensor del Poble andalús sobre l'Acolliment Familiar a Andalusia 2001, p. 149 a
152), i es duu a terme, sota la supervisió de l'Administració autonòmica, per
l'Administració local i les institucions col·laboradores d'integració familiar.
De la mateixa manera, per si mateixa, la manera de seleccionar les entitats
col·laboradores no predetermina que l'exercici de les seues funcions no siga adequat.
Vam entendre que no entrava dins de les competències d'esta Sindicatura decidir les
fórmules d'organització administrativa que ha d'emprar l'Administració per a garantir la
prestació dels serveis públics, ja que això forma part de la denominada potestat
autoorganitzativa de que disposen totes les administracions públiques. Així, no és
funció d'esta institució resoldre els desacords o les disconformitats que tinguen els
diversos col·lectius socials, amb els criteris d'organització triats per l'Administració
social. D'altra banda, l'atenció integral no és sinònim de pública. És pública la
responsabilitat, però hi ha motiu perquè ho siga la prestació de l'atenció.
Tot això lliga amb el que disposa la Llei 5/1997, de 25 de juny, reguladora del sistema
de serveis socials a la Comunitat Valenciana, segons la qual [art. 1, b)] esta garantix la
coordinació dels recursos i de les iniciatives públiques i privades i la participació de la
societat civil en la planificació i control de les actuacions [art. 4, b)], sota la
responsabilitat pública de la Generalitat Valenciana [art. 4, a)]. Amb independència del
que s'ha exposat, si en casos concrets es detectaren actuacions o conductes contràries als
interessos dels menors, esta institució ha d'intervenir-hi, amb independència que la
causant fóra una entitat pública o privada.
341