Informe I - Síndic de Greuges

la informació ―vista de l'expedient―, atés que s'argumentaven ordres superiors per a
negar este accés.
Encara que el text complet de la Resolució apareix en l'annex d'este Informe, cal
ressaltar que en la Resolució del Síndic que va ser dirigida a SUMA, recordàvem els
deures legals que, derivats de la vigència del principi de legalitat, graven les seues
actuacions en l'àmbit dels procediments de recaptació, i féiem especial referència a la
necessària observança del principi de proporcionalitat, també en la fase recaptatòria de
l'activitat tributària. En el mateix sentit, recordàvem a SUMA els deures legals que,
derivats de la vigència del principi de transparència administrativa i del dret de defensa,
graven les seues actuacions en l'àmbit dels procediments de recaptació en relació amb el
dret d'accés a l'expedient dels interessats en estos procediments.
Enteníem que en el camp de la recaptació, el principi de proporcionalitat complix
importants missions moderadores o temperadores dels amplis poders atribuïts a
l'Administració en l'exercici de les funcions d'autotutela. En este àmbit, doncs, el
principi de proporcionalitat ha de ser entés com la necessitat consecució d'un just
equilibri entre la suficiència de les mesures administratives adoptades en el concret
procés de recaptació i els interessos patrimonials del subjecte passiu, de manera que el
perjudici causat a este siga el mínim i imprescindible; és a dir, esta regla instituïx la
utilització mínima i estricta dels importants poders administratius atribuïts a
l'Administració en este procediment de recaptació.
D'acord amb això, recordàvem a l'Administració implicada que una de les principals
manifestacions concretes d'este principi era la necessària proporcionalitat que calia
observar en el moment d'execució de l'embargament, de manera que este procediment
conduïra a la puntual satisfacció del crèdit tributari amb la causació del menor perjudici
possible al subjecte passiu, i en tot cas, amb la no-irrigació de perjudicis innecessaris a
este.
En relació amb el dret d'accés als expedients sancionadors, indicàvem a l'Administració
que en l'àmbit dels procediments sancionadors o limitadors de drets, com poden ser els
procediments d'embargament, el dret d'accés posseïx -al mateix temps- el sentit
d'imprescindible instrument de defensa dels concrets drets del ciutadà afectat per l'acte
administratiu que haja sorgit, o haja de sorgir, del procediment particular. En aquells
casos en què el resultat que cal aconseguir amb la instrucció del procediment siga
l'eventual limitació dels drets de l'interessat, l'articulació per part d'este de les estratègies
de defensa que millor servisquen per a la salvaguarda dels seus legítims drets o
interessos passa ineludiblement per l'accés i, amb això, pel coneixement dels exactes
termes en què s'evacuara el procediment.
Per això, concloíem que el dret d'accés es configura com un dret fonamental de
l'interessat en este tipus de processos, pel fet de ser el pressupòsit lògic necessari i
ineludible del constitucional dret de defensa que correspon a qualsevol ciutadà. En
conseqüència, les administracions públiques es troben sotmeses, com a contrapartida, a
les prerrogatives que es reconeixen d'obtenció d'informació, autotutela dels seus drets,
etc., al més escrupolós respecte del dret d'accés als expedients administratius,
especialment en l'àmbit dels procediments sancionadors.
272