Informe I - Síndic de Greuges

s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, no havia afectat esta
matèria, pel fet d’estar redactada en el mateix sentit la disposició dotzena.
Finalment, el consistori indicava que, comunicada la resolució a l'interessat i pel fet de
no constar que s'hagueren presentat els recursos oportuns, “no escau efectuar cap tràmit
per esta Institució”.
Sense perjudici que el text complet de la Resolució apareix transcrit en l'annex
corresponent d'este Informe, és important destacar que en la Resolució del Síndic
recomanàvem a l'Administració afectada que, en el cas de les liquidacions objecte del
present expedient de queixa, valorara la possibilitat de revocar els actes d'aplicació del
tribut, a l'empara d'allò que s'ha previst en l'art. 219 de la Llei 58/2003, de 17 de
desembre, general tributària, així com que adoptara totes les mesures que resultaren
oportunes per a garantir als subjectes passius afectats per la mateixa el ple gaudi de
l'exempció regulada en l'art. 83.1 c) de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora
de les hisendes locals o, actualment, en l'art. 82 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 9
de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en
cada un dels períodes impositius en què van tenir dret a esta.
El fonament d'estes recomanacions es trobava en la dicció literal de l'art. 83 de la Llei
39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, d'acord amb la versió
establida per la Llei 51/2002, de 27 de desembre. D'acord amb esta norma són tres les
hipòtesis d'exempció nítidament diferenciades i, per això mateix, absolutament
independents entre si: en primer lloc, es regula una exempció del tribut per a
determinades entitats de dret públic, expressament previstes en el tenor literal de la
norma; en segon lloc, s'establix una exempció per als subjectes passius que hagen iniciat
la seua activitat en el territori espanyol durant els dos primers períodes impositius del
IAE; i, en tercer lloc, es regula una exempció per als subjectes passius que tenen la
condició de persona física o que, sent subjectes passius de l'impost de societats o
societats civils o entitat de l'art. 33 de la Llei general tributària, tinguen un import net de
la xifra de negocis inferior a un milió d'euros.
Esta norma és clara i, per això, no necessita interpretació. D'acord amb esta norma, la
mercantil representada per l'interessat es trobava englobada en la tercera de les causes
d'exempció, i podia per això beneficiar-se’n, ja que la societat no aconseguia un import
net de la xifra de negocis superior a 1.000.000 d'euros.
D'altra banda, en la Resolució consideràvem que l'al·lusió que realitzava en el seu
informe l'Ajuntament de València a la Disposició addicional vuitena, malgrat ser vàlida
per a no consentir l'aplicació del motiu d'exempció de l'apartat b) de l'art. 83 LRHL,
resulta totalment improcedent per a desestimar l'aplicació de la continguda en qualsevol
dels altres dos apartats [a) o c)] del precepte.
En efecte, esta Disposició addicional vuitena de la Llei 51/2002, a l'empara de la qual es
desestima el recurs presentat per l'interessat davant les liquidacions tributàries, guarda
relació exclusivament amb una de les tres causes d'exempció anteriorment assenyalades,
en concret, amb la segona. El tenor literal de la mateixa resulta clara en este sentit,
perquè quan assenyala que “l'exempció prevista en el paràgraf b) de l'apartat 1 de l'art.
270