Informe I - Síndic de Greuges

) Es critiquen els escassos mecanismes de control que recull la LRAU per a evitar el
cost abusiu de les quotes d’urbanització: els ciutadans afectats consideren injust que
l’urbanitzador puga ser adjudicatari d’un Programa d’actuació integrada només que
esmente una referència aproximada dels costos de la urbanització, que després podrà
modificar a l’alça sense cap límit quantitatiu; que puga incloure entre les càrregues
d’urbanització qualsevol altre compromís que haja adquirit amb l’ajuntament i
repercutir-lo sobre els propietaris –a pesar que tan sols es permet repercutir els objectius
imprescindibles dels programes en la propietat del terreny—, i que, finalment puga
exigir als propietaris el pagament de les quotes amb una antelació de fins a sis mesos a
la inversió real, com si estos foren una entitat financera.
c) La inexistència de criteris clars a la LRAU que permeten distingir entre sòl urbà
consolidat i no consolidat origina una certa tendència a incloure en unitats d’execució –
que s’han de dur a terme mitjançant actuacions integrades— no tan sols els terrenys que
el pla general qualifica com a sòl urbà i que estan parcialment urbanitzats a falta d’algun
element urbanístic que es podria implantar a través d’alguna actuació aïllada, sinó fins i
tot solars, i això amb la intenció que els propietaris, que en molts casos ja han satisfet
les càrregues que els pertocaven o que al seu dia van finançar l’execució de les
infraestructures urbanístiques existents, cedisquen sòl per a dotacions públiques, el deu
per cent de l’aprofitament urbanístic, hagen d’abonar les càrregues d’urbanització a
l’urbanitzador i adquirir l’aprofitament necessari per a conservar la seua parcel·la actual
i, en el cas que no quede prou aprofitament en la unitat, com és perfectament possible,
perdre la porció resultant.
d) Els propietaris també manifesten les dificultats que de vegades tenen per a constituirse
en Agrupació d’Interés Urbanístic i d’esta manera accedir al Règim d’Adjudicació
Preferent, ja que, fonamentalment, no competixen en condicions d’igualtat amb els
urbanitzadors, atés que estos negocien durant mesos amb les autoritats i amb els
funcionaris municipals, mentre que aquells, si no coneixien estes negociacions prèvies,
disposen de molt poc de temps –vint dies des de l’exposició pública de l’alternativa
tècnica— per a constituir-se’n i accedir a l’adjudicació d’un Programa d’actuació
integrada, tenint en compte els escassos recursos i coneixements tècnics que solen tenir
els ciutadans afectats.
c) La realització d’un mer avís als titulars cadastrals sense les garanties d’una
notificació administrativa no basta per a assegurar als propietaris el coneixement de les
actuacions urbanístiques que els afecten i, per tant, preservar una defensa adequada dels
seus interessos.
f) Un altre motiu de preocupació dels propietaris afectats per un Programa d’actuació
integrada és que no s’apliquen les prescripcions ni les garanties que recull la Llei de
contractes de les administracions públiques; consideren necessari dotar de més
transparència i de més seguretat jurídica el procés de selecció i la posterior actuació de
l’urbanitzador, i es demanen: quin obstacle jurídic hi pot haver per a incloure en la
LRAU algunes de les disposicions de la Llei de contractes com les que es referixen a la
capacitat i a les prohibicions per a subscriure contractes amb l’Administració, els
requisits de publicitat, l’existència de plecs de condicions o de bases a les quals se
186