Informe I - Síndic de Greuges

administracions implicades en l'organització i la programació de l'activitat escolar
garantir a tothom l'accés, en condicions d'igualtat real i efectiva, a un ensenyament de
qualitat; i disposar dels recursos necessaris que permeten als centres escolars satisfer les
necessitats educatives dels seus alumnes, fixades per les disposicions legals actualment
vigents. No pot obviar-se, en este sentit, que l'engegada d'accions educatives que
afavorisquen la formació integral dels alumnes i l'èxit d’estes passa, sovint, per la
dotació adequada als centres dels mitjans materials que resulten oportuns (biblioteca,
aules de suport, aules d'informàtica, gimnàs, etc.).
Conscient d'esta estreta vinculació que intervé entre la qualitat de l'educació oferida als
alumnes i la qualitat de les instal·lacions escolars en què haja de desenvolupar-se
l'activitat docent, la Llei Orgànica 10/1992, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació
imposa, expressament, l'obligació que els centres docents estiguen “dotats del personal i
dels recursos educatius i materials necessaris per a garantir un ensenyament de qualitat”.
Com a desenvolupament d'este mandat, es va promulgar el Reial Decret 1537/2003, de
5 de desembre, pel qual s'establixen els requisits mínims dels centres que impartisquen
ensenyaments escolars en règim general. D'acord amb el seu preàmbul, esta disposició
té per objecte “l'establiment dels requisits mínims que garantisquen la qualitat en la
impartició dels ensenyaments de règim general”.
Vinculat al problema de la qualitat de les instal·lacions docents quant a l’índex de la
qualitat de l'educació oferida per l'Administració pública, i sense perjudici de la seua
exposició posterior més detallada, esta institució ha tramitat nombrosos expedients de
queixa en els quals el nucli central de la problemàtica plantejada guardava relació amb
el compliment dels requisits mínims dels centres docents, tant pel que fa referència a la
dotació general d'infraestructures docents com, en particular, a la situació de
determinats centres educatius.
Des del primer punt de vista, resulten paradigmàtiques aquelles queixes que ens
plantejaven l'adequada cobertura territorial dels recursos educatius, especialment en el
cas dels centres d'educació especial, o aquelles altres en les quals es plantejava
l'adequada planificació dels centres educatius en un sector poblacional determinat,
especialment en els casos en què s'ha apreciat un increment notable de la pressió
demogràfica, així com la ràtio d'alumnes per aula derivada del nombre de centres
docents i unitats existents en estos àmbits.
Pel que fa a les queixes relatives a les concretes instal·lacions docents, l'activitat d'esta
institució s'ha centrat essencialment, com posa de manifest l'obertura de diverses
investigacions d'ofici, en la situació creada per la proliferació en la nostra Comunitat
d'instal·lacions escolars integrades, totalment o parcialment, per unitats o mòduls
prefabricats.
En relació amb este problema, de gran calat social, esta institució considera, i així ho ha
plasmat en les seues resolucions, que, si bé és legítim el recurs a l'escolarització dels
alumnes en centres educatius integrats, totalment o parcialment, per mòduls
prefabricats, esta constituïx una solució a la qual l'administració hauria de recórrer tan
sols amb caràcter residual i, en tot cas, provisional, mentre s'adopten les mesures
27