Informe I - Síndic de Greuges

social amb estes famílies que, si bé no la rebutjaven obertament, en la pràctica sí que la
dificultaven mitjançant actuacions com les que seguidament es relaten:
“L'assentament no és estable i els vehicles apareixen i desapareixen.
Les dades que faciliten sobre filiació i parentiu són contradictòries.
Després d'escolaritzar els menors, deixen d'acudir pels desplaçaments múltiples que
realitzen.
Presenten deficiències d'hàbits (horaris, tasques, tramitació de recursos...) difícils
d'abordar a causa del seu estil de vida nòmada”.
La Regidoria d'Acció Social, a pesar de les dificultats descrites, continuava intentant-hi
la intervenció, posava èmfasi en els menors i tenia prevista una intervenció conjunta
d'Acció Social amb la Policia local, a més del seguiment dels menors amb els centres
escolars.
Una vegada constatat això anterior, vam dirigir ofici a la Direcció Territorial de Cultura
i Educació d'Alacant a fi de recaptar informació sobre l'existència de programes o
iniciatives per a l'accés a l'educació de fills de persones itinerants d'ètnia gitana que
pogueren ser d'aplicació als menors afectats. Vam rebre una contestació atenta que
confirmava els contactes de la inspecció educativa amb la comissió municipal
d'absentisme, i va ser comunicada la inassistència dels menors en el passat curs
2001/2002 pel centre social número 3 i pel mateix col·legi. Una vegada vistos els
escassos resultats de les intervencions practicades, es va derivar el cas a la Fiscalia de
Menors, a la citació de la qual no van acudir els pares, que des de llavors romanen en
parador desconegut, cosa que va donar lloc a l'arxivament del cas. No obstant això, s'ha
tornat a comunicar la situació a fi que s’adopten les mesures oportunes.
La Direcció Territorial ens va informar, igualment, dels sistemes d'atenció escolar de la
població itinerant.
Va resultar innegable que les administracions implicades estaven adoptant totes les
mesures possibles amb vista a la salvaguarda dels drets dels menors, mesures que
estaven derivant en actuacions policíaques i judicials, segons la informació rebuda. Com
que s’és conscient que les polítiques socials i de prevenció són insuficients en moltes
ocasions per a plantar cara als casos de negativa de les famílies al compliment del deure
d’escolarització que forma part del contingut de la pàtria potestat (“procurar una
formació integral”) i de la imprescindible utilització en alguns casos d'instruments
coercitius, esta institució entén que la prevenció i les esmentades mesures socials han de
ser els principals mitjans d'actuació en relació amb el problema de l'absentisme escolar i
s’han d’esgotar tots els mecanismes possibles d'intervenció, sobretot, quan és més que
previsible que les actuacions coercitives no tinguen èxit.
Per tot el que s’ha exposat, en exercici de les facultats conferides pels articles 9 núm. 1 i
29 núm. 1 de la Llei de la Generalitat Valenciana 11/1988, de 26 de desembre, del
Síndic de Greuges, vam recomanar la mediació d'organitzacions o persones
113