Informe I - Síndic de Greuges

Una vegada rebut l'informe, en vam donar trasllat al promotor de la queixa a fi que, si
ho considerava oportú, presentara un escrit d'al·legacions, i així ho va fer, i va ratificar
íntegrament el seu escrit inicial de queixa.
Del detallat estudi de la queixa, de la documentació aportada i de la informació
facilitada per l'Administració afectada no deduíem l'existència d'actuacions públiques
que vulneraren els drets constitucionals i/o estatutaris de l'interessat.
Com assenyalava en el seu informe l'administració implicada, la inscripció en el
Registre d'Associacions de qualsevol acte jurídic requerix, primerament, el compliment
de les normes legals que disciplinen esta inscripció. Entre estes, i com a conseqüència
de l'opció seguida en el nostre ordenament en seu registral, cal analitzar si l'acte la
inscripció del qual es pretén assolir, ha estat adoptat seguint totes i cada una de les
formalitats que legalment es necessiten perquè estos tinguen efecte davant de tercers.
En el nostre sistema, estos requisits es fan dependre d’allò preceptuat en els mateixos
estatuts de l'associació o la federació d'associacions. Amb esta opció es pretén ser
respectuós al màxim amb el dret d'associació, en remetre totes estes qüestions a la lliure
voluntat dels associats, que ja siga en el moment de la redacció dels estatuts, o ja siga
després d’haver-hi ingressat, van decidir regir-se per estes normes.
La funció del Registre d'Associacions, en conseqüència, es limita estrictament a
comprovar que l'acte que es pretén inscriure reunix estos requisits, i exercix d'esta
manera un control, que podríem denominar, “de conformitat amb les normes
concretament aplicables”. Este és, sense cap dubte, el sentit que s’ha d’atorgar a l'article
20 del Reial Decret 1497/2003, de 28 de novembre, anteriorment citat, que exigix del
registrador la verificació que l'assemblea va ser reunida seguint les disposicions
estatutàries.
En el cas analitzat, doncs, no s'apreciava una actuació pública irregular, ja que
l'administració actuant es va limitar a observar, en la seua actuació, les normes
legalment vigents. Hem d’insistir, en este sentit, que la mera disconformitat amb les
normes legals no és una qüestió que puga justificar per si mateixa la intervenció d'esta
institució.
En el mateix sentit, esta institució no podia entrar a valorar el contingut dels estatuts de
la Federació d’APA Gabriel Miró, i, en concret, el contingut del seu art. 13, per tractarse
d'un assumpte juridicoprivat, per a la solució del qual queden a la seua disposició els
mecanismes legals previstos per la LRDA (recurs davant la jurisdicció civil ordinària).
En la queixa núm. 041218, el seu autor ens exposava l'incompliment, per part d'algunes
sales de cinema, de l'Ordre, de 19 de desembre de 2003, de la Conselleria de Justícia i
Administracions Públiques, per la qual es regulaven els horaris d'espectacles públics,
activitats recreatives i establiments públics per a l'any 2004.
L’ordre esmentada va ser dictada com a desplegament de la Llei de la Generalitat
Valenciana 4/2003, de 26 de desembre, una norma que preveu un règim de vigilància i
423