Informe I - Síndic de Greuges

al fill” i que “es troben en una situació de desesperança i impotència, des de la qual és
difícil treballar”.
La Direcció Territorial de Benestar Social de València va emetre un ampli informe en
què assenyalava que l'expedient es va valorar, però que no quedaven places vacants, i
finalment va obtenir una plaça en una residència però, després de mantenir una
entrevista amb el director del centre i la psicòloga, els pares del nen van considerar que
el centre no era adequat a les seues característiques i van renunciar a la plaça.
El promotor de la queixa ens va remetre un nou escrit en què manifestava que no era
cert que ells hagueren renunciat a la plaça sinó que els professionals esmentats els van
indicar que el centre no era adequat i que, a causa de les característiques del menor,
l'ingrés seria contraproduent, per la qual cosa van haver de buscar un centre privat pel
qual pagaven mensualment la suma de 1.500 euros; sol·licitaven que l'Administració
n’assumira part del cost, atés que en la unitat familiar només treballava el pare i el
referit ingrés havia estat motivat per la mancança de centre públic.
Això anterior va motivar una sèrie de peticions d'ampliació d'informes i un encreuament
recíproc d'acusacions entre l'Administració i el particular afectat. Vam considerar que
limitar-nos a este problema només conduiria a un debat infructuós i ens vam centrar en
la protecció constitucional que el fill del reclamant mereixia com a menor i com a
discapacitat, els deures d'auxili de l'Administració en l'exercici de la pàtria potestat i
l'obligació dels poders públics de subministrar cures especials als nens impedits
derivada de l'art. 23 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen de
1989. Esta Resolució, recollida íntegrament en l'Annex al present Informe Anual,
finalitzava amb tres recomanacions sobre l'ampliació de la xarxa sociosanitària,
l’adopció de mesures adequades en els casos de greu alteració de la convivència
familiar i el seriós perjudici per als menors i discapacitats i la necessitat de resposta
adequada a les necessitats de centre residencial reclamades pel ciutadà afectat.
La Conselleria de Benestar Social ens va contestar i ens manifestava que la Direcció
d'Integració Social de Discapacitats tenia entre els seus compromisos l'ampliació de la
xarxa sociosanitària fins a completar l'ampli ventall que done resposta als diferents
problemes que afecten les persones amb discapacitat, un compromís condicionat, en tot
cas, als recursos que cada any es determinen en els pressupostos de la Generalitat
Valenciana.
La Conselleria va indicar, així mateix, que la persona interessada en este cas concret
havia sol·licitat una ajuda per a atenció institucionalitzada, per la qual cosa, seguint el
procediment i els terminis establits en esta, es valoraria si la procedència o no de la
citada ajuda econòmica.
Vam considerar que la nostra Resolució, de manera injustificada, no havia estat
acceptada, una situació que vam notificar a l'Administració i al particular afectat, i vam
tancar la queixa.
En la queixa núm. 040119, un ciutadà ens manifestava que la seua mare patia trastorn
bipolar i que, com a conseqüència d'un incendi esdevingut quan es trobava en un
359