Informe I - Síndic de Greuges

teràpia ocupacional i d'ajust personal i social als minusvàlids, quan pel grau de la
minusvalidesa no puguen integrar-se en una empresa o en un centre especial d'ocupació.
No tenen, en cap cas, caràcter de centres de treball per als minusvàlids subjectes a este
servei social
En matèria d'edat laboral hi ha un límit clar per protecció a la menor edat, però no hi ha
límits semblants en el cas d'adults que desitgen treballar o, en el cas d'incapacitat de
decisió, redunde en el seu interés. Els principis de les Nacions Unides a favor de les
persones d'edat de 1991 establixen que les persones d'edat “hauran de tenir l'oportunitat
de treballar i que hauran de poder participar en la determinació de quan i en quina
mesura deixaran d'exercir activitats laborals”.
Atés que les pròpies normes creen una analogia amb l'àmbit laboral, la interpretació que
establix un límit d'edat màxim per al trasllat d'un centre ocupacional vam considerar que
havia d'entendre's discriminatòria i injustificada des dels dos àmbits de protecció
anteriorment exposats.
Per això, en la resolució recollida íntegrament en l'annex que acompanyem amb este
Informe anual, vam recomanar la modificació del criteri interpretatiu anteriorment
ressenyat.
La Direcció General d'Integració Social del Discapacitat ens va contestar manifestant
que, en la seua interpretació, un centre ocupacional no és anàleg a un centre laboral i
que la referència que es fa a l'edat laboral dels beneficiaris ho és, a títol orientador,
quant a l'edat d'accés i eixida, perquè s'entén que anteriorment les persones amb
discapacitat es troben en un centre educatiu i posteriorment poden accedir als recursos
de tercera edat. No intervé ni contracte laboral, ni cotització a la seguretat social, per la
qual cosa el compliment de l'edat límit no implica jubilació, simplement s'accedix per
edat al sector de la tercera edat que disposa de centres adequats de suport preventiu i
oferta especialitzada de recursos i activitats de rehabilitació.
En realitat, hi ha establit un període, entre els 60 i 65 anys, en el qual es prepara l'eixida
dels usuaris en coordinació amb els serveis socials generals i amb altres recursos
comunitaris, i es considera període suficient per a la previsió d'aquells procediments
adequats a l'adaptació de l'usuari/ària i la seua família a la nova situació. Per tot això, la
Direcció General no va acceptar la recomanació.
En la queixa núm. 031480, una ciutadana ens manifestava que, per a la seua filla,
després de finalitzar el període d'educació especial, van tramitar una plaça en centre
ocupacional, i es troba en l'actualitat en llista d'espera, atesa l'absència de places
vacants; és previsible una espera d'anys, sense recursos alternatius, i la seua filla roman,
mentrestant, tot el dia a casa sense fer res.
La Direcció Territorial ens va confirmar l'esmentada situació, i ens va concretar el lloc
que la filla de la interessada ocupava en la llista d'espera i els criteris de baremació que
s'utilitzen per a l'adjudicació de les places.
337