Informe I - Síndic de Greuges

exposava que era propietària d’un habitatge unifamiliar, la titularitat del qual compartia,
inicialment, amb els seus pares, tres germans i amb qui, en aquell moment, era el seu
espòs. Després de separar-se legalment del seu espòs, va decidir comprar-li la quota de
propietat d’aquest habitatge. Segons indicava en el seu escrit la interessada, en el
moment de realitzar-se l’operació només havien abonat l’import de l’entrada, i per això
indemnitzava el seu marit d’esta quantitat i es feia càrrec successivament de
l’abonament de la part que corresponia al seu espòs en la hipoteca.
Posteriorment, va rebre una liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials, en
què es prenia com a valor de referència per a practicar esta liquidació la quarta part del
valor de l’immoble. La interessada indicava que això constituïa un error, ja que ella
realment havia abonat la quarta part de l’entrada en adquirir este immoble, una quantitat
ostensiblement inferior a la representada per la xifra presa per l’Administració. Com a
prova d’això feia referència a un document privat subscrit entre els dos.
Admesa i tramitada la queixa, vam informar la interessada que el document privat a què
feia referència, subscrit entre ells, tan sols feia referència a la part venuda en
l’antecedent primer, en referir-se a “la part indivisa del bungalou”, que no definia.
Malgrat això, en l’escriptura notarial constava que el venedor era propietari d’una
quarta part indivisa de la finca que va vendre a la interessada. A més, el Codi Civil
establix que els documents privats tenen efecte només entre les parts i els drethavents
(article 1225), a diferència del document públic que té, a més, efectes davant tercers
(article 1218). Per això, vam considerar que l’Administració havia actuat correctament
quan li va assignar la quarta part de l’immoble.
De la mateixa manera que en la queixa anterior, la interessada plantejava la
improcedència de l’abonament d’interessos de demora. En el mateix sentit que
anteriorment, vam informar l’autora de la queixa que la liquidació que havia presentat al
seu dia no era correcta perquè, com ja s’ha assenyalat, no va declarar la propietat d’eixa
quarta part indivisa; això va provocar que l’Administració haguera de realitzar un
expedient de comprovació, del qual va resultar una quota tributària superior. Atés que la
diferència que calia abonar va estar en poder de l’interessat durant este temps, és lògic i
raonable que en estos casos el contribuent haja d’abonar interessos que compensen
l’augment del valor dels diners. Així ho ha reconegut el Tribunal Constitucional en
assenyalar que estos interessos no tenen caràcter sancionador, sinó compensatori.
Com que no vam deduir l’existència d’una actuació pública irregular que vulnerara els
drets constitucionals i/o estatutaris de l’interessat, vam tancar l’expedient de queixa.
1.2. Impost sobre successions i donacions
Amb relació a l’impost de successions i donacions, els promotors de la queixa núm.
041150 ens indicaven que l’Oficina Liquidadora d’Elx havia emés una liquidació
provisional que ells consideraven errònia. A causa d’això, hi van presentar dos recursos.
Segons feien constar en l’escrit inicial, un d’estos recursos va ser contestat en termini, i
donava la raó al recurrent. Contràriament, el recurs presentat per l’altre interessat no va
246