Informe I - Síndic de Greuges

El concurs va ser convocat per Resolució de 28 de novembre de 2003 de la Direcció
General mateix i en esta, s’hi contenien els models d’imprés per a participar en el
procés, com també les instruccions per a emplenar-los. Ací interessa deixar constància
que l’imprés era doble: el primer contenia dades generals d’identificació del funcionari i
de les especialitats docents a què concursava, i el segon es referia als centres educatius
sol·licitats. En este últim, cada centre s’identificava amb una casella doble: una per al
codi del centre i una altra per al codi de l’especialitat.
Els interessats, en les queixes a què ací ens referim, solament pertanyien a una
especialitat, que van fer constar en el primer imprés i, en el segon, es van limitar a
emplenar els codis de centre, ja que els d’especialitat es referien sempre a la mateixa.
En la llista provisional d’adjudicacions van aparéixer amb la llegenda “especialitat
incorrecta”, sense que els fóra assignat cap centre o, segons els casos, assignant-los-en
un per força. Van presentar al·legacions per a salvar l’omissió i que es considerara posat
el codi de les seues especialitats en cada centre sol·licitat. Les al·legacions no van ser
contestades ni tingudes en compte, ja que l’adjudicació definitiva va mantenir els
criteris de la provisional.
L’Administració va respondre a la nostra petició d’informe i ens va indicar que les
bases de la convocatòria constituïxen la llei del concurs. La base dotzena diu:
“Qualsevol dada omesa o consignada erròniament per l’interessat no podrà ser invocada
per ell a efectes de futures reclamacions, ni considerar per este motiu lesionats els seus
interessos i drets. Quan els codis resulten, estiguen incomplets o no es col·loquen les
dades en la casella corresponent, es consideraran no inclosos en la petició, i el
concursant hi perdrà tot dret.” Per tant, no és d’aplicació el que establix la Llei 30/1992,
sobre reparació d’errors, perquè es tracta d’un procés de concurrència competitiva, un
argument que va basar en sentències de l’Audiència Nacional i del Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana.
Vam analitzar jurídicament la qüestió i vam comprovar que temes anàlegs van ser
sotmesos a alguns tribunals de justícia.
Un primer bloc era favorable a la interpretació de l’Administració. Així, l’Audiència
Nacional, en la Sentència de 26 d’octubre de 1999 (Recurs 339/1998), distingix entre
requisits generals per a participar en el concurs i requisits relatius a la petició concreta
de places i entén que l’error en els primers és reparable d’acord amb l’art. 71 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú (LRJAPPAC), que establix:
“1. Si la sol·licitud d’iniciació no reunix els requisits que assenyala l’article anterior i
els exigits, si s’escau, per la legislació específica aplicable, es requerirà l’interessat
perquè, en el termini de deu dies, repare la falta o aporte els documents preceptius, amb
indicació que, si no ho fa així, se li considerarà desistit de la seua petició, amb la prèvia
resolució que haurà de ser dictada en els termes previstos en l’art. 42.
2. Sempre que no es tracte de procediments selectius o de concurrència competitiva,
este termini podrà ser ampliat prudencialment, fins a cinc dies, a petició de l’interessat o
366