Informe I - Síndic de Greuges

independentment de la realitat o no dels fets que atribuïx als funcionaris i representants
de la Corporació (Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia 3640/2003,
de 19 de desembre).
Doncs bé, dels arguments exposats vam arribar a la conclusió que les opinions
expressades públicament en diverses ocasions pel funcionari ho van ser en termes poc
respectuosos amb la dignitat dels seus superiors i, en especial, de la regidora delegada
de Personal i Interior, amb innecessàries al·lusions a fustigació, pressions, revenges,
formació de camarilles i abús de poder que, d’altra banda, no han estat acreditades. Per
això vam finalitzar la investigació sense apreciar cap irregularitat en l’actuació de
l’Ajuntament.
7. HORARIS
La promulgació de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, per la qual es va aprovar
l’Estatut marc per al personal estatutari dels serveis de salut, va motivar la queixa núm.
040164, promoguda per un grup de treballadors de l’Hospital La Fe de València.
El primer punt de la queixa feia referència a la jornada adequada amb anterioritat a la
promulgació del Decret 137/2003, de 18 de juliol, que va regular, abans de l’entrada en
vigor de l’Estatut marc, el règim de jornada i horaris en el territori sanitari valencià. Els
promotors de la queixa van entendre que la nova normativa implicava un retrocés sobre
l’anterior. El segon punt es referia a l’existència de condicions més beneficioses o drets
adquirits al personal estatutari.
Respecte de la primera qüestió, va resultar que fins a l’entrada en vigor de l’esmentat
dret, en matèria de jornada era d’aplicació el que disposen els arts. 57 i 50 dels Estatuts
de personal no sanitari i de personal sanitari no facultatiu, és a dir, 40 hores setmanals
en torn diürn i 35 en còmput bimensual de setanta hores en torn de nit. La Resolució de
la Secretaria d’Estat per a l’Administració Pública, de 27 d’agost de 1985, no va ser
d’aplicació al personal estatutari, tal com entenien els promotors de la queixa, ja que
estava destinada al personal de l’Administració Central de l’Estat, organismes autònoms
i Seguretat Social, sense que per tal calga entendre el personal estatutari, ja que la
disposició transitòria quarta, apartat 1, de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, llei a què es
referia la instrucció, diu que el personal estatutari haurà de regir-se per la legislació
especifica que es dicte per a ells.
Tampoc no era aplicable, en l’àmbit del Servei Valencià de Salut, la Resolució de 10 de
juliol de 1992, de la Secretaria General per al Sistema Nacional de Salut, que va ordenar
publicar l’acord entre l’Administració sanitària de l’Estat i les organitzacions sindicals
més representatives en el sector, sobre diversos aspectes professionals, econòmics i
organitzatius de les institucions sanitàries dependent de l’INSALUD, justament perquè
en esta data les competències d’este ja havien estat transferides a la Comunitat
Valenciana.
Amb estes premisses, les al·legacions formulades pels treballadors quant al còmput de
jornada no tenen suport legal, ja que no es partia d’una jornada ordinària de 37,5 hores
377