Informe I - Síndic de Greuges

26 de març, l’art. 5 del qual regula la iniciació del procediment de responsabilitat
patrimonial d’ofici.
En considerar que hi havia indicis que acreditaven un possible dany a l’interessat per
l’actuació de l’Administració, li vam recomanar, en una Resolució que apareix
íntegrament en l’annex a este Informe, que promoguera d’ofici un expedient de
responsabilitat patrimonial que tendira a rescabalar l’interessat, si s’escau, dels danys
causats per no haver-li conferit la presa de possessió en el nomenament per a ocupar la
vacant a què s’ha fet referència.
El director general de Règim Econòmic de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport
va acceptar la nostra recomanació i va ordenar instruir l’expedient corresponent.
4. RETRIBUCIONS
Vam aplicar el principi d’igualtat, reconegut pels arts. 1.1 i 14 de la Constitució, i el de
seguretat jurídica, recollit en el 9.3 de la Norma Fonamental, en l’expedient de queixa
núm. 041078.
L’interessat era professor d’educació secundària i desenvolupava el càrrec de cap de
departament en un centre de formació permanent d’adults (CFPA). Al moment oportú
va sol·licitar el complement del càrrec de cap de departament didàctic, i la sol·licitud va
ser desestimada.
Este complement es regula mitjançat l’Ordre de 15 de febrer de 1993 de la Conselleria
de Cultura i Educació, la qual no considera els caps de departament de CFPA.
L’Ordre de 14 de juliol de 2000, de la Conselleria de Cultura i Educació, va regular la
implantació dels programes formatius dirigits a persones adultes i el funcionament dels
CFPA, i remetia, en els assumptes no regulats en esta Ordre, el Reglament orgànic i
funcional dels instituts d’educació secundària. El complement no es va regular l’any
1993 perquè la formació de persones adultes va començar a regular-se a partir de 1995 i
en els anys successius.
Però la realitat va demostrar que els funcionaris amb la mateixa categoria (professors
d’educació secundària) impartien el mateix ensenyament (educació secundària) en
idèntics llocs de treball (caps de departaments didàctics) encara que en centres diferents
(IES i CFPA).
L’argumentació de la resolució denegatòria feia referència a quatre pronunciaments
judicials. D’una banda, la Sentència 12/02, de 25 de gener, del Jutjat del Contenciós
Administratiu núm. 7 de València i la Sentència 63/03, d’11 de març, del Jutjat
Contenciós Administratiu núm. 8 de València i d’una altra banda, la Sentència 280/00,
de 17 de novembre, del Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló i la
Sentència 1039/01, de 17 d’octubre, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana.
370