Informe I - Síndic de Greuges

pagament de la taxa, és a dir, la prestació d'un servei o la realització d'una activitat que
beneficia o afecta de manera particular el subjecte passiu.
En concret, la sentència assenyala que “en el domicili de l'entitat recurrent no hi ha ni hi
ha hagut mai contenidor de brossa, i que el més pròxim es troba a 300 metres de
distància, i que per tant no s’ha realitzat el servei de recollida de brossa, escau declarar
vulnerats els arts. 20 i 26 de la Llei d'hisendes locals, ja que per a poder-se exaccionar
una taxa determinada és necessari que el municipi preste el servei i que este beneficie
especialment l'administrat o l’afecte de manera particular, per la qual cosa no es pot
exaccionar una taxa per un servei que no es presta”.
Finalment, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia en el seu fonament de dret tercer
afig un element nou que cal tenir en compte, quan assenyala que “no s'ha prestat
adequadament el servei per la qual cosa la taxa no ha de cobrar-se en la forma que
pretén l'Ajuntament. No obstant això, encara amb les excepcions referides, la veritat és
que els residus han estat retirats pels serveis municipals, per la qual cosa si el
demandant no pagara res estaria rebent un servei -deficient certament-, de forma
gratuïta contra el que disposen les ordenances i contra el que ocorre amb la resta dels
ciutadans. Hem d'inclinar-nos per una solució eclèctica. Així estimem que l'autor només
ha d'abonar la taxa corresponent a un habitatge normal, sense consideració del fet que es
tracte d'un negoci, perquè d'esta manera, per ser aquelles més baixes, es compensa
d'alguna manera, amb un criteri que es pretén objectiu i equitatiu, la defectuosa
prestació del servei que, com hem dit, no es va prestar amb tota l'efectivitat necessària”.
En un altre ordre de coses, l'Ajuntament ens informava que “el camí que descriu el
contribuent no té eixida i és de difícil accés per als vehicles, encara més per als
camions, per la qual cosa, tots els habitatges previstos en esta zona depositen els seus
residus en el lloc on estan situats els contenidors (zona límit d'accés)”
Sobre la base dels anteriors fonaments legals i jurisprudencials, vam recomanar a
l'Ajuntament de Peñíscola que instal·lara, en la mesura que fóra possible, contenidors
més pròxims al domicili de l'autor de la queixa, ja que això solucionaria el problema.
Així mateix, i per a les taxes girades fins al moment de la instal·lació dels esmentats
contenidors, vam recomanar que revocara les liquidacions girades en concepte de taxa
de brossa o, si escau, que reduïra la quantia a aquells immobles que tingueren situats els
contenidors més pròxims a una distància igual o superior a 300 metres, ja que a eixos
habitatges no se’ls prestava de manera efectiva el servei de recollida de brossa.
L'Administració afectada va remetre a esta Institució una comunicació a través de la
qual acceptava plenament les recomanacions que havien estat realitzades, i es
comprometia a instal·lar contenidors en les proximitats del domicili de l'interessat i a
estudiar la modificació de l'Ordenança reguladora d'esta taxa municipal.
La disconformitat amb la liquidació de la taxa de recollida de residus sòlids urbans va
constituir el nucli central de la queixa núm. 040079. En esta queixa l'interessat ens
exposava substancialment que l'any 2002 va rebre un document de pagament de
l'Ajuntament d'Alacant en relació amb la taxa de recollida de residus sòlids urbans,
l'objecte imposable de la qual era un immoble que havia venut l’any 1998, del qual ja no
267