Informe I - Síndic de Greuges

garantiren, al mateix temps, una educació de qualitat als menors compresos en el tram
d'edat de zero a sis anys.
En segon lloc, que unificara, en els seus aspectes essencials, la normativa reguladora de
l'educació infantil, es creara amb això un cos legal únic, accessible als ciutadans i
s’evitaren indesitjables situacions de dispersió o anomia normativa.
L'estudi d’este expedient de queixa va motivar, així mateix, la posterior i la immediata
obertura de la queixa d'ofici referenciada amb el número 041824. En efecte, i com
acabem d'assenyalar, l'entrada en vigor del Reial Decret 1537/2003, de 5 de desembre
ha determinat una situació d’anomia legislativa amb relació a la ràtio d'alumnes que cal
aplicar per aula en el nivell educatiu de l'educació infantil. Esta actuació d’ofici, que a
hores d’ara està en tramitació, està dirigida a investigar les actuacions realitzades per
l'administració educativa en este àmbit, per a evitar esta llacuna normativa.
Amb motiu de la queixa núm. 040699, en la qual el seu autor ens exposava que el
col·legi públic Sant Nicolau de Bari va ser adscrit en el curs acadèmic 2003/2004 a l'IES
Jorge Juan, a pesar de trobar-se més pròxim a l'IES Cerámica Los Ángeles”, ens vam
dirigir a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per demanar-li informació.
De la comunicació rebuda de l'administració afectada es deduïa que la Conselleria
solucionaria el problema particular plantejat en este expedient, atés que esta, segons
expressava, assumia “el compromís [...] de revisar i modificar el conjunt, en tot allò que
escaiga, amb efectes per a l'escolarització del curs 2006/2007, o fins i tot 2005/2006, si
així fóra possible”.
No obstant això anterior, i independentment de la possible solució futura de la petició de
l'interessat, este expedient de queixa plantejava dos qüestions addicionals, sobre les
quals considerem oportú aprofundir i realitzar una sèrie de consideracions.
Sense perjudici que el text complet de la resolució puga consultar-se en l'annex
corresponent a este Informe, i respecte de la falta de contestació a les successives
peticions que havien presentat els interessats davant l'administració implicada, vam
recordar a esta Conselleria l'obligació d'extremar al màxim els deures legals que
s'extrauen de l'art. 42 de la Llei 30/1992, de 26 de desembre, de règim jurídic i
procediment administratiu comú.
Des d'un altre punt de vista, i en relació ja amb el fons de l'assumpte, vam considerar
oportú posar de manifest que en la Resolució, de 8 de març de 2002, de la Direcció
General de Centres Docents, per la qual s'adscriuen col·legis d'educació infantil i
primària i centres d'educació primària a instituts i seccions d'educació secundària a
l'efecte de l'escolarització de l'alumnat d'educació secundària obligatòria, no té lloc la
creació d'un sistema complet que permeta conéixer, a priori, quina serà l'adscripció que
correspondria establir per a cadascun dels centres docents. Per contra, el decret tan sols
fa referència a tres criteris, no graduats jeràrquicament, consistents en la capacitat dels
instituts/seccions d'educació secundària continguts en el mapa escolar de la Comunitat
Valenciana per a l'aplicació de la Llei general d'ordenació del sistema educatiu, la
població escolaritzada als col·legis i centres d'educació primària objecte d'adscripció
280