Informe I - Síndic de Greuges

conferix al perjudicat per la declaració de la situació legal de ruïna i davant el propietari
incomplidor, l’acció civil de rescabalament de danys i perjudicis, i afegir a això
l’expropiació de la finca, repetim, sembla excessiu, a més de mancar de fonament
legal.”
“No obstant això, esta institució considera, amb tots els respectes, que este raonament
no desvirtua els fonaments de la nostra Resolució, i això, per les raons següents: d’una
banda, no hi ha cap “plus punitiu”, ans al contrari: es tracta d’evitar fer de la mateixa
condició el propietari que ha complit l’obligació de conservar l’immoble i, per tant, ha
de beneficiar-se d’optar entre demolir o rehabilitar, i el propietari que ha incomplit esta
obligació de conservació, perquè resulta sense cap mena de dubte injust que este es
beneficie de la seua passivitat i negligència per a aprofitar-se de la demolició. Si es
manté la postura municipal, cap propietari no es preocuparà de complir l’obligació legal
de conservar l’immoble, ja que pot optar tranquil·lament per la demolició. D’altra
banda, no podem pas estar d’acord amb l’afirmació que “la Llei no establix
expressament quins són els efectes de la declaració de l’incompliment del deure normal
de conservació”, atés que l’article 97.1 de la Llei reguladora de l’activitat urbanística
recull clarament estos efectes: “Escau dictar l’ordre d’inclusió en el Registre dels
immobles els propietaris dels quals incomplixen: B) L’obligació d’efectuar obres de
conservació”.
“Finalment, no podem tampoc acceptar l’afirmació que l’expropiació manca de
fonament legal. N’hi ha prou amb una simple lectura de l’article 98 de l’esmentada Llei
reguladora de l’activitat urbanística per a comprovar que la inclusió en el Registre no
implica per se que s’expropie l’immoble, sinó tan sols que es declare d’utilitat pública i
la necessitat d’ocupació, que és ben diferent. Mentre l’Administració no inicie
l’expropiació, qualsevol persona pot formular un programa per a rehabilitar l’immoble.
Amb la seua postura, l’Ajuntament impedix que qualsevol persona –inclosos els
propietaris arrendataris— puguen presentar un programa per a rehabilitar l’edifici.
“I per si quedara cap dubte, l’apartat tercer de l’article 98 diu clarament que “si l’ordre
d’inclusió deriva de l’incompliment de deures urbanístics, determina necessàriament
l’expropiació”; i això, amb independència i a més de les accions civils que els
arrendataris puguen exercir contra el propietari de l’immoble basant-se en les
disposicions del dret privat (Codi civil, legislació d’arrendaments urbans, etc.)”.
L’altre assumpte que hem resolt este any i que val la pena destacar és la queixa número
031022, pàg. 165), en la qual la propietària del pati d’un habitatge ens relata els danys
que li ha causat la construcció d’un edifici adjacent a l’habitatge i que el promotor o
propietari de l’obra no han adoptat les mesures de seguretat adients, i denuncia la
passivitat municipal per adoptar les mesures de seguretat que garantisquen la seguretat
del seu habitatge.
Esta situació de perill la va comprovar l’arquitecte municipal del Departament de
Conservació d’Immobles, el qual, en el seu informe, després de constatar que “el mur
mitger de maçoneria que dóna al pati de la primera part s’ha després en algunes parts i
s’ha esquerdat en d’altres i que el paviment s’ha esquerdat a causa de les obres
d’excavació”, proposa requerir la promotora perquè, sota la seua responsabilitat i en un
205