Informe I - Síndic de Greuges

el centre, apartat tres, per la qual cosa el cobrament íntegre de la mensualitat és
ajustat a dret”.
- Que, per tot això, “l'apel·lació que la interessada fa al Decret 73/1991, referida a
preus públics, no és aplicable al present supòsit”.
- Que l'art. 12.2 del Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Consell de la
Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'hisenda pública
de la Generalitat Valenciana (LHPGV) establix la prohibició de concedir
exempcions, perdons, rebaixes ni moratòries en el pagament dels drets de la
hisenda autònoma, excepte en els casos i en la forma que determinen especialment
les lleis.
- Que “un Decret no pot contradir una llei, per això no és possible interpretar que
el decret 122/2001 regula una reducció de la taxa, contrària a la LHPGV.”
- Que l'art. 23. 3 de la Llei General Tributària diu que “no s'admetrà l'analogia per
a estendre més enllà dels seus termes estrictes l'àmbit del fet imposable, les
exempcions o bonificacions”.
Sense perjudici que s'assumisca la correcció de l'argumentació realitzada per
l'Administració afectada sobre l'abast que ha de concedir-se a la remissió que l'art. 152
de la Llei de taxes de la Generalitat Valenciana realitza, en l’apartat 2n, a la normativa
reguladora del preu públic del servei de menjador, abans mencionada, consideràvem
que en el cas que se'ns presentava, l'interés havia de centrar-se, no en l'abast de les
remissions normatives que duen a terme els arts. 151 i 152 de la Llei de taxes de la
Generalitat Valenciana, sinó en una qüestió prèvia i, en realitat, molt més bàsica i
palmària: l'existència o la inexistència del fet imposable que, regulat en l'art. 149 de la
Llei de taxes, dóna lloc al naixement (o meritació) de la taxa d'educació i, per tant, a la
seua possible exigibilitat als interessats.
Com ja és sabut, la taxa constituïx, segons l'art. 26 de la Llei general tributària (LGT),
una de les tres categories de tributs que coneix la nostra legislació (juntament amb les
contribucions especials i els impostos).
D'acord amb l'epígraf lletra a), de l'art. 26.1 LGT, les taxes “són aquells tributs el fet
imposable dels quals consistix en la utilització privativa o l’aprofitament de serveis o en
la realització d'activitats en règim de dret públic que es referisquen, afecten o beneficien
de manera particular el subjecte passiu, quan es produïsca qualsevol de les
circumstàncies següents:
Primera. Que els serveis o activitats no siguen de sol·licitud voluntària per als
administrats. A este efecte no es considerarà voluntària la sol·licitud per part dels
administrats, quan s’impose per disposicions legals o reglamentàries i quan els béns,
serveis o activitats requerits siguen imprescindibles per a la vida privada o social del
sol·licitant.
251