Informe I - Síndic de Greuges

amb certesa estadística la prevalença que manifesten en els casos de
maltractaments en la nostra Comunitat.
- D’altra banda, l'increment de la població estrangera que arriba a la nostra
terra i el seu progressiu arrelament en el nostre sistema social, permetia
constatar que les dones procedents d'altres països i ètnies que
desgraciadament patixen maltractament, estan acudint als serveis de la
Generalitat Valenciana establits amb caràcter general per a esta
problemàtica. Ara bé, encara que este fet és ja en si mateix un èxit de
protecció i assistència d'uns serveis socials amb vocació universalista, encara
ens falten dades quantificables relacionades amb l'entorn d'estes dones. Esta
és la motivació que ens va animar a demanar informació sobre l'origen racial
d'estes dones, els efectes posttraumàtics que el maltractament deixa en la
seua salut i l'experiència sexual que desenvolupen amb el maltractador.
- Conclou l'Administració assenyalant que podrà al·legar-se per part de
l'entitat reclamant la discrepància moral, ètica i fins i tot política d'estes
dades, però és innegable que en cap cas es vulnera la legalitat vigent en la
seua recaptació i que, per contra, oferixen una font inestimable d'informació
analítica que ajudarà enormement en el disseny responsable d'actuacions que
eradiquen tota forma de violència contra les dones.
En donar trasllat de la contestació i haver transcorregut un ampli període sense rebre
resposta de la Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana, vam
emetre el nostre parer sobre l’assumpte.
La matèria de protecció de dades té àmplia regulació, tant en l’Ordre de 22 de maig
citada, com en el Decret 96/1998, del Govern Valencià, pel qual es regulen
l’organització de la funció informàtica, la utilització dels sistemes d’informació i el
Registre de Fitxers Informatitzats en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat
Valenciana. Hem de citar, també, la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de
protecció de dades de caràcter personal i, en matèria de convenis internacionals, la
Convenció per a la Protecció d’Individus en relació amb les Dades Automatitzades de
Caràcter Personal (Estrasburg, 28/01/1981, ETS 181, en el qual Espanya és part, que va
entrar en vigor l’1/10/1985).
El Tribunal Constitucional, en Sentència 292/2000 (Ple), de 30 de novembre, ha
assenyalat que el dret a la protecció de dades que recull l'art. 18. 4 de la Constitució
espanyola atribuïx al seu titular un feix de facultats que consistixen en diversos poders
jurídics l'exercici dels quals imposa a tercers deures jurídics, que no es contenen en el
dret fonamental a la intimitat i que servixen a la capital funció que exercix este dret
fonamental: garantir a la persona un poder de control sobre les seues dades personals, la
qual cosa només és possible i efectiva imposant a tercers els esmentats deures de fer. A
saber: el dret que es requerisca el previ consentiment per a la recollida i ús de les dades
personals, el dret a saber i ser informat sobre el destí i ús d'aquelles dades i el dret a
accedir-hi, rectificar-les i cancel·lar-les.
352