Informe I - Síndic de Greuges

membres de la Unió Europea. Això determina que la demanda de serveis públics en la
nostra Comunitat, lògicament, augmente.
Entre estos serveis es troba el de la sanitat, que per raons òbvies no és buscat en època
de vacances, però sí que n’hi ha demanda per raons imprevistes o d'emergència. D'esta
manera, quan la població resident augmenta, els riscos per a la salut augmenten de
manera proporcional, ja siga pel greuge sobtat de patologies preexistents, ja siga per
l'aparició d'estes patologies amb la presentació de quadres aguts derivats de qualsevol
etiologia. En ambdós casos el que es necessita és l'atenció d'urgència.
Esta atenció està garantida a tots els usuaris del sistema nacional de salut i, fins i tot, a
altres col·lectius com ara els ciutadans de la Unió Europea i els immigrants no
regularitzats.
D’això anterior resulta que, a diferència d'altres comunitats autònomes, la valenciana en
el període tradicionalment de vacances, no solament no veu reduïda la seua demanda
assistencial de caràcter sanitari, sinó que esta augmenta. Per descomptat, hem de
distingir entre la demanda ordinària i la urgent; la primera dóna lloc a l'activitat
programada que pot ser dilatada, fins i tot, amb limitacions que no donen lloc a llistes
d'espera excessives en quantitat i temps. La segona requerix atenció immediata i
constant.
Un dels aspectes que cal tenir en compte per a l'adequada atenció a la pressió
assistencial generada per les demandes urgents dels ciutadans és el dels mitjans humans.
El personal que presta els seus serveis en l'Agència Valenciana de la Salut té dret a un
règim de vacances que es fa efectiu, fonamentalment, en l'època estival. Així, l'art. 23
del Decret 137/2003, de 18 de juliol, pel qual es regula la jornada i l’horari de treball,
els permisos, les llicències i les vacances del personal al servei de les institucions
sanitàries de la Conselleria de Sanitat determina que el període ordinari de vacances és
el que es comprén entre els mesos de juny i setembre
No obstant això, la coincidència de l'augment de població amb el gaudi de les vacances
pot produir disfuncions en l'atenció adequada als casos d'urgències hospitalàries. A
priori sembla que, segons el que s’ha indicat, les baixes temporals per vacances de
personal no solament haurien de ser cobertes, sinó reforçades amb la contractació de
personal addicional.
Per poder tenir una informació suficient sobre si queda garantit el dret a la salut dels
ciutadans (art. 43.1 de la Constitució) contribuirà el fet de conéixer el terme mitjà
d'urgències diàries ateses en els mesos de setembre de 2003 a juny de 2004; les
urgències ateses en els mesos de juliol i agost, les plantilles de cada unitat-servei-secció
d'urgències, amb la distinció per categories professionals, el nombre de professionals
que han gaudit de vacances durant els mesos de juliol i agost, amb la distinció per
categories, el nombre dels anteriors que han estat substituïts, amb la distinció de si ho
han estat tot el període de vacances o una part i, si escau, els reforços o contractacions
que hi ha hagut per damunt de la plantilla normal.
Evidentment, l'atenció d'urgència no es presta únicament i exclusivament pel personal
160