Informe I - Síndic de Greuges

D'acord amb el que hem exposat anteriorment, el dia 28 de novembre de 2003 va
presentar en l'Excm. Ajuntament d'Alacant un escrit en què sol·licitava la devolució de
les quantitats pagades indegudament, en concepte d'impost sobre béns immobles, en els
períodes 2000, 2001, 2002 i 2003, tenint en compte l'error existent en el Registre sobre
la superfície del local, sense que en la data de presentació de la queixa, i malgrat el
temps transcorregut, haguera obtingut cap contestació per part de l'Ajuntament.
Admesa la queixa a tràmit, vam sol·licitar un informe a l'Ajuntament d'Alacant amb
l'objectiu de contrastar l'escrit de queixa. De la comunicació rebuda d'eixa administració
local, es deduïen els fets i circumstàncies següents:
Primer. Que a la data d'entrada de la petició d'informe inicial realitzada per esta
Institució, existia ja una proposta del Departament de Recursos i Reclamacions
Tributàries (amb data 3 de març) desestimatòria del reconeixement a la devolució
sol·licitada.
Segon. Que esta desestimació es basava en els efectes cadastrals atorgats en la
Resolució de la Gerència Territorial del Cadastre de 2 de juny de 2003, els quals
s'assignaven per a l'exercici 2004, derivats de la data d'interposició del recurs, alhora
que les dades cadastrals corresponents a períodes anteriors es presumixen actes
consentits i ferms.
Tercer. Que en relació amb el presumpte silenci administratiu denunciat pel ciutadà en
el seu escrit de queixa, resulta d'aplicació la disposició final del RD 803/1993, de 28 de
maig i l'art. 6.3 del RD 1163/1990, de 21 de setembre, d'acord amb la qual “quan se
sol·licite la devolució d'un ingrés indegut davant l'Administració i esta no notifique la
seua decisió en el termini de tres mesos, l'obligat tributari podrà esperar la resolució
expressa de la seua petició o, sense necessitat denunciar la mora, considerar
desestimada aquella, a l’efecte de deduir, davant esta denegació presumpta, el
corresponent recurs o reclamació”.
Quart. Quant als efectes d'este silenci administratiu, l'administració afectada recordava
en el seu informe que, en el cas que es resolga transcorregut el termini màxim legal, la
resolució expressa posterior al venciment del termini s'adoptarà per l'Administració
sense cap vinculació al sentit del silenci.
Encara que el text complet de la Resolució apareix en l'annex corresponent d'este
Informe, cal destacar que recomanàvem a l'Ajuntament d'Alacant que revisara els actes
de liquidació de l'impost de béns immobles de naturalesa urbana, corresponents als
períodes impositius 2000 al 2003, i que retornara -si esqueia- les quantitats pagades de
més per l'interessat en cada un d'estos períodes. De la mateixa manera, i en relació amb
l'absència de contestació als escrits presentats per l'interessat, vam formular a
l'esmentada Administració la Recomanació que, en situacions com l'analitzada,
extremara al màxim els deures legals que s'extrauen de l'art. 42 de la Llei 30/1992, de
26 de desembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú, que imposa a
l'Administració l'obligació de resoldre expressament totes les peticions plantejades pels
ciutadans.
258