Informe I - Síndic de Greuges

que formen la Comunitat Valenciana;
- Nombre de comunicacions realitzades a les fiscalies de menors en relació amb actes
comesos per alumnes que reben el seu ensenyament en instituts d'educació secundària
amb la distinció per cadascuna de les tres províncies que formen la Comunitat
Valenciana;
- índexs d'absentisme corresponents discriminats per edats i província, així mateix, en
instituts d'educació secundària.
A la Direcció General d'Ensenyament vam formular una recomanació que vam basar en
els fonaments que s'exposen a continuació.
El marc normatiu a què ens hem de referir és la disposició addicional segona de la Llei
8/1985, de 3 de juliol, orgànica reguladora del dret a l'educació segons la qual les
corporacions locals han de cooperar amb les administracions educatives competents, en
el marc del que s'establix per la legislació vigent i, si escau, en els termes que s'acorden
amb estes..., així com en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.
A més, la Llei valenciana 7/1994, de 5 de desembre, de la infància, encomana a les
administracions locals, a través dels seus serveis socials, funcions de prevenció,
informació, promoció i reinserció social en matèria de menors, amb la col·laboració
amb la Generalitat Valenciana en l'orientació i el seguiment que requerisquen la
intervenció en el mateix medi del xiquet (art. 5). Més concretament, l'art. 18 de la Llei
encomana als ajuntaments la implantació de programes d'accessibilitat per a xiquets i
menors que preveuen, almenys i entre altres aspectes, el seguiment de l'absentisme
escolar.
Així doncs, la col·laboració entre l'Administració educativa i els ajuntaments és base en
les qüestions que afecten l'absentisme escolar en la seua triple accepció de
desescolarització, abandó i absentisme pròpiament dit. De fet, la cap del Servei
d'Ordenació Acadèmica de la Direcció General referia en el seu informe l'existència de
programes municipals de prevenció, informació i seguiment de l'absentisme escolar en
moltes localitats de la Comunitat Valenciana, però sense concretar què són els
programes i quines les localitats.
La regulació dels serveis psicopedagògics escolars (SPES) a la Comunitat Valenciana
partix del Decret 131/1994, de 5 de juliol, sobre els serveis especialitzats d'orientació
educativa, psicopedagògica i professional, l'article 6.2.c) de la qual disposa que en
formaran part treballadors socials, les funcions dels quals, amb les dels altres
components dels serveis, es recullen en l'Ordre de la Conselleria d'Educació i Ciència de
10 de març de 1995. Finalment, l'Ordre d’1 de març de 1990 de la mateixa Conselleria
regula l'autorització de tots els SPES escolars tant dependents de l'Administració
educativa valenciana com dels centres concertats i els de caràcter municipal, i s’incidix
una vegada més en què n’han de formar part treballadors socials (art. 10.3).
Del que s’ha exposat fins ara podem traure unes conclusions: la primera és que no tots
els SPES disposen de la figura professional del treballador social (en falten en 4 dels
157