Informe I - Síndic de Greuges

Les dos primeres resolucions judicials es referien a casos idèntics al plantejat per
l’interessat i concloïen, en poques paraules, que la realització de funcions anàlogues
exigix la percepció de retribucions idèntiques.
Per contra, les dos últimes sentències no es referien a casos anàlegs al plantejat en esta
queixa, ja que es tractava de funcionaris docents que desenvolupen taques de secretaris,
i es va dur a terme una anàlisi sobre el concepte del complement específic.
L’aplicació d’un principi de seguretat jurídica (art. 9.3 de la Constitució) i, sobretot, del
d’igualtat (arts. 1.1 i 14 de la Constitució), ponderats per la justícia com a valor superior
del nostre ordenament jurídic (art. 1.1 de la Constitució), ens van dur a considerar la
Resolució de 4 de març de 2004 no ajustada a este ordenament.
Com que la Llei 30/1992, de 26 de novembre, permet en el seu art. 105.1 que
l’Administració puga revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o
desfavorables, vam suggerir al director general de Personal Docent que, d’ofici, es
revocara la Resolució de 4 de març de 2004. El text de la Resolució que conté este
suggeriment figura en l’annex a este Informe.
En el moment de tancar este informe estem esperant rebre resposta al nostre
suggeriment.
5. PERMISOS I LLICÈNCIES
La preexistència de resolucions judicials amb relació a la queixa i l’estudi de la
normativa dels funcionaris de l’Administració local són les qüestions posades de
manifest en la queixa núm. 040627. La va formular un funcionari, policia local, de
l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, i al·legava, en síntesi, que el permís per
lactància corresponent a la seua filla li havia estat concedit fins que esta va complir els
nou mesos, quan entenia que hauria d’haver-ho estat fins als dotze.
La concessió del permís per lactància en estes circumstàncies va dur el funcionari a
acudir als òrgans jurisdiccionals. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va dictar la Sentència de 18 de
desembre de 2003, en tràmit d’apel·lació, i va declarar que la resolució de l’Ajuntament
de Sant Vicent del Raspeig era ajustada al dret tant com la data d’efectes de la
sol·licitud de la llicència ho era a partir de la petició en forma, sense que fóra
d’aplicació la tècnica del silenci administratiu positiu, com també que no es pot alternar
la llicència per lactància del pare amb el descans de 16 setmanes posteriors al part de la
mare. L’art. 17.2 de la Llei 11/1988, de 26 de desembre, del Síndic de Greuges disposa
que este no entrarà en l’examen individual d’aquelles queixes sobre les quals existisca
resolució judicial, raó per la qual no podem investigar l’actuació dels òrgans judicials.
Tanmateix, hi havia una qüestió suscitada en la queixa i sobre la qual el Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no es va pronunciar, sinó que
simplement va esmentar de passada; es tractava de si el permís per lactància ha de ser
fins que el fill complisca els 9 mesos o els 12. L’art. 30 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost,
371