Informe I - Síndic de Greuges

urbanístic presenten els estudis de detall, que han de respectar sempre les
determinacions del pla que complementen, amb la prohibició d’establir determinacions
pròpies dels plans generals o normes subsidiàries o de variar-la, i és remarcable el seu
caràcter d’instrument interpretatiu en l’aplicació de determinacions ja concretades i
detallades en els plans, i incorrerien en il·legalitat si excediren esta funció subordinada i
complementària.”
En este cas, l’estudi de detall, en ordenar ex novo l’execució de les instal·lacions
esportives, no s’hauria limitat a completar o a adaptar les determinacions del
planejament, perquè com reconeix el mateix Ajuntament, “la zona esportiva de la
urbanització del Teular és una dotació privada, que el planejament no exigix.”
En el nostre ordenament jurídic, el planejament és clarament una funció pública en la
qual els propietaris del sòl pendent d’urbanitzar en el sistema de compensació
adquirixen el major protagonisme, atés que són ells mateixos els que assumixen la
càrrega, no ja de costejar la urbanització, sinó la de dur-la a terme per ells mateixos, i
això mitjançant la constitució d’una junta de compensació que dóna lloc a un supòsit
dels denominats d’autoadministració, i que tenen com a objectiu portar a cap l’execució
del planejament amb un repartiment just dels beneficis i de les càrregues d’urbanització
entre els propietaris afectats i l’atribució de part de les plusvàlues que genera l’acció
urbanística a favor de la comunitat, els interessos de la qual gestiona l’Administració
municipal.
Una vegada que l’Ajuntament ha rebut les obres d’urbanització i les instal·lacions de
l’àmbit de la unitat d’actuació, s’estaria en presència del supòsit que preveu l’article 30
RGU: “haver tingut lloc el compliment de les finalitats per a les quals es van crear”. És
inconcebible que hi haja una entitat mancada d’objectiu, sense que es puga considerar
ampliat el seu objectiu a finalitats diferents de les que li són pròpies i en van determinar
la constitució: la junta de compensació és directament responsable de la urbanització
completa del polígon o unitat d’actuació davant l’Administració actuant i, si s’escau, de
l’edificació dels solars resultants, quan s’haja establit així, i de les altres obligacions que
resulten del pla d’ordenació, de les bases d’actuació o d’este Reglament (art. 182.1
RGU). En este sentit, l’execució de les instal·lacions esportives no la preveu ni el
planejament, ni les bases d’actuació, ni el RGU.
Cal remarcar que les juntes de compensació tenen un caràcter administratiu (art. 26.1
RGU) i, per tant, gaudeixen d’importants prerrogatives com ara, en cas de manca de
pagament de les quantitats degudes, sol·licitar a l’ajuntament que aplique l’expropiació
al membre morós o demanar el deute per via de constrenyiment (art. 181.2 RGU). En
este cas podria resultar injust que el cost d’unes instal·lacions esportives que no les
exigix el planejament i que no revestixen, doncs, un interés públic general, es puga
exigir a tots els membres de la Junta –inclosos els dissidents—, amb l’amenaça
d’expropiació o de recaptació executiva de l’import de les obres, i que la Junta utilitze
unes prerrogatives que se li concedixen a fi de desenvolupar les determinacions del
planejament per a executar unes instal·lacions privades que no imposa l’interés general.
Per contra, es podria sostenir que la Junta ja ha complit les seues finalitats legals i que
l’execució de les instal·lacions esportives mitjançant la seua inclusió indeguda en
193